El 6 d’abril del 1997 un grup de joves ocupa un antic magatzem situat al número 1 del carrer Gran de Sant Andreu. L’edifici fa 12 anys que està tancat. El netegen, condicionen i li posen el nom d’El Palomar per la gran quantitat d’aquests ocells que s’hi acumula. Passen a viure-hi entorn d’una vintena de persones, algunes d’elles membres del moviment d’insubmissió Mili KK que busquen un espai on seguir i ampliar la seva tasca. En poc temps l’espai es converteix un actiu centre social obert al barri.
El documental recull el testimoni d’alguns dels habitants d’El Palomar, que expliquen a càmera perquè han optat per viure en comunitat en un espai ocupat: “Estudio, treballo el mínim possible i intento fer coses que em realitzin i compartir la vida amb la gent el màxim possible”; “És entendre que les coses poden ser d’una altra manera i fer el possible perquè sigui així utilitzant l’autonomia, l’autogestió, l’acció directa”; “Estudio la manera de no treballar i viure bé’; “Tinc a la meva mare a casa… tinc 41 anys i fins ara no em podia emancipar perquè havia de pagar dos lloguers”, diuen quatre d’ells.
Els espais d’El Palomar, amb murs tenyits de missatges reivindicatius, acullen diferents tipus d’activitats tant organitzades com espontànies. Un dels punts més actius és la Kafeta, gestionada per torns per diferents col·lectius que a través d’un servei de bar poden generar petits ingressos alhora que realitzar les seves activitats i crear un lloc de trobada social i cultural.
El Palomar. Centro Social Okupado també fa referència a la connexió entre aquest i altres espais ocupats, com La Galia o Can Vies, i mostra les protestes i reivindicacions del col·lectiu davant l’administració.
