compartir
El joc és una de les formes de cultura més antigues i més universals. Els arqueòlegs han trobat jocs de taula fets amb pedra de fa més de 4.000 anys. Però, a més, jugar és també un dret reconegut per l’article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants de Nacions Unides del 1989.
De fet, la neurociència ha demostrat que el gaudi que produeix el joc genera les connexions neuronals perquè el cervell humà es conformi i fomenta habilitats com la memòria, l’atenció, l’escolta, l’autocontrol, la creativitat i les relacions socials.
Com ha de ser el joc?
L’experta en joc Imma Marín, explica als micròfons del betevé directe que és important que el joc ha de complir tres condicions: “Ha de ser lliure, ningú no et pot obligar a jugar, ha de produir plaer i no ha de reportar cap més benefici que el simple fet de jugar“.
L’autora del llibre Jugar (Ediciones Paidós, 2023) i directora de l’Institut del Joc adverteix que cada cop deixem de jugar abans, al voltant dels 8 o 9 anys, i defensa la importància de mantenir una actitud lúdica al llarg de tota la vida: “El nivell d’incertesa que provoca el joc als adults no ens agrada i l’evitem, evitem mostrar-nos”.
El joc en escena a Tumbalafusta
LaRuta40 s’ha llençat a jugar en el seu primer espectacle per a públic familiar. Es titula Tumbalafusta i es podrà veure del 25 de gener al 9 de febrer al Teatre Lliure. La companyia, habituada al teatre de text, també s’ha atrevit amb les tècniques de manipulació d’objectes amb el mestre Xavier Bobés, que ha codirigit el muntatge amb Pau Matas.
L’espectacle s’ha fet amb trossos de fusta que l’artista i performer Pep Aymerich guardava al seu taller d’haver tallar les seves sobres. Un upcycling escènic amb què els intèrprets Alberto Díaz i Sergi Torrecilla (en alternança amb Jaume Ulled) van construint mons que comencen sent comuns però que acaben volant cap a l’oníric.
Tot això ho fan amb una actitud d’escolta activa, de descoberta i aprenentatge. “Has d’estar observant tota l’estona com es va generant aquest món, mirant què dona l’objecte per veure què ens pot explicar“, comenta Torrecilla.
“Perdoneu les molèsties, estem jugant per vosaltres”
Aquesta vinyeta del pedagog Francesco Tonucci reivindica la importància social i política de deixar els infants a l’espai públic. Un objectiu que persegueixen des de fa anys companyies com Circ de Jocs que reclamen a l’administració més recursos per portar la cultura del lleure, del joc i del circ als carrers.
Amb la Plantada tradicional de jocs d’en Robin fan del joc una eina per despertar i encendre consciències. La seva proposta no només connecta amb els més petits si no també amb els adults, que són interpel·lats directament perquè “hi participin i s’oblidin per una estona de les preocupacions i distraccions del sistema capitalista”.
