Els focus es van encendre per il·luminar un únic punt de l’escenari. El centre, on la figura de Julia Holter va començar a brillar, en sintonia amb les espurnes que llançava el seu abric de lluentons, amb la interpretació d’’In gardens Muteness’. Mentre la resta d’instruments esperaven en la penombra, Holter, sola al teclat, es presentava al públic barceloní desplegant tota la potència de la seva veu carregada de sentiment. Un tret de sortida íntim i emotiu, amb què la cantautora nord-americana semblava voler preparar els assistents per entrar en el seu particular univers.   

Ara sí, ‘Turn the light on’. S’obren els llums per donar pas a la banda i interpretar aquest tema, com l’anterior, inclòs a ‘Aviary’. De fet, aquest treball seria la base del repertori del concert, en què Holter va interpretar nou de les cançons que el conformen i que va alternar amb quatre temes del seu disc anterior: ‘Have you in my wilderness’.

Temps per ‘Whether’ i clamar a una serenitat que ens desafia a valorar les nostres limitacions (‘An inner ear serenity endures / But I hear trivial talk talk to to challenge us to / Assess our limitations’), abans de deixar-se escalfar pels aplaudiments i saludar al públic agraint ser de nou al Primavera Sound.

Segueixen ‘Silhouette’; ‘Chaitius’, vuit minuts de tradició i modernitat armònicament fusionada en anglès i occità; ‘Voce simul’, un exercici polifònic que ens trasllada a una atmosfera medieval; ‘Feel’, ‘Underneath the moon’, ‘Les jeux to you’; ‘Words I heard’, ‘Sea calls me home’, I shall love 2’.

A poc a poc es van mostrant la gran quantitat d’influències i referents de diverses èpoques i cultures que nodreixen la inspiració de Julia Holter, que es traslladen a composicions amb arranjaments imaginatius de trompeta, violí, contrabaix i sons digitals. Un vast patrimoni que proporciona claus per afrontar el present i que ella destil·la en composicions que reflecteixen una consciència reposadament i crítica. La música esdevé, a través de la bellesa i els matisos, un camí d’esperança. Holter les exposa dalt de l’escenari amb una enorme força que, paradoxalment, la manté gairebé immòbil i no sembla generar-li cap esforç. 

El concert s’acaba. “You know the answer”, anuncia ‘Betsy on The Roof’, i la poderosa ànima de Julia Holter s’acomiada de Barcelona.