Un concert de poc més de mitja hora va ser suficient perquè Arlo Parks encisés, amb les seves composicions tan intimistes com plenes de força, el públic que el 20 de setembre omplia la plaça dels Àngels. La poetessa i cantant de Londres va oferir un repertori de vuit temes, que combinaven cançons incloses en els seus dos EP i singles recents.  

Vestida amb vambes i mitjons alts blancs, pantalons curts i una dessuadora de Jean-Michel Basquiat, Parks va començar l’actuació amb ‘George’, interpretada amb una delicadesa i quietud que concentraven l’atenció en la seva veu emotiva. Moment per saludar, breument i amb cert nerviosisme, els assistents i donar pas a ‘Punk Rockeyes’ i ‘Cola’, un dels seus temes més populars.

Guitarra, baix i bateria van embolcallar Arlo Parks a l’escenari del BAM, sobre el que a mesura que avançava el concert va anar desplegant també els seus moviments. Per arribar a la plenitud del concert amb ‘Eugene’, acabada de néixer, i ‘Black dog’, una cançó a la qual explícitament es va referir com a important per a ella i que va acabar amb un públic entregat i amb els braços enlaire.

Cant a una generació trista

L’indie pop de l’artista va transitar cap a ‘Angel’s song’, un tema inclòs al seu EP ‘Sophie’, després del qual va donar les gràcies a Barcelona abans de cloure el concert. Parks va decidir tancar amb una ‘Super sad generation’, que crida estar “killing time and losing our paychecks” (matant el temps i perdent els salaris) “and trying to keep our friends from death” (i intentant evitar la mort als nostres amics). El tema dona nom al seu primer EP i condensa el motor de la seva proposta musical: una mirada desacomplexada, valenta, crítica i emotiva de la seva quotidianitat existencial.

 

Repertori

‘George’
‘Punk Rockeyes’
‘Cola’
‘Eugene’
‘Black dog’
‘Angel’s song’
‘2ond guessing’
‘Super sad generation’