(ACN) Els talls i les demores, agreujats per l’accident de Gelida de fa dos mesos i per les obres al Garraf, provoquen angoixa i resignació entre els viatgers de Rodalies. “No puc estar amb la família perquè estic perdent el temps al tren”, diu la Francesca, una veïna de l’Ampolla que dorm a Barcelona algunes nits per poder treballar.
Des de Girona, en Daniel denuncia el “desgast emocional” que viuen cada dia els passatgers en no saber “quan sortirà el tren”. “Reus-Barcelona amb transport públic està molt lluny”, lamenta també l’Iñaki, un usuari que es planteja canviar-se al vehicle privat. Segons dades de les plataformes d’usuaris, els retards es van disparar al febrer al corredor sud i l’R13 va registrar el rècord d’impuntualitat mensual de l’últim any.
A l’R13 n’estan tips
Les reclamacions d’ajuntaments i plataformes d’usuaris de la línia R13 ja fa temps que duren. Haver batut el rècord d’endarreriments dels registres que fan les plataformes d’usuaris no els ha sorprès. Cal tenir en compte que, en condicions normals, des de Valls tan sols hi ha quatre trens al dia per anar cap a Barcelona i quatre més per tornar, i que des de mig matí fins al migdia la circulació està tancada perquè és quan es fa el manteniment de la línia. És l’única línia de Catalunya en què això passa.
“La veritat és que estem cansats de queixar-nos, però és que no tenim altra solució”, manifesta l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré. La batllessa incideix en el deteriorament del servei: “Abans érem a una hora i poc de Barcelona, ara surts de Valls a les vuit del matí i no saps a quina hora arribaràs“. Des de Montblanc, l’alcalde, Marc Vinya, assegura que tenen “el pitjor servei del país” i reclama solucions.
Canviar el tren pel cotxe
L’Iñaki, de Reus, és un defensor del tren. L’agafa un cop a la setmana per desplaçar-se a Barcelona per feina. Des de fa anys n’és usuari, però els retards continuats, les incidències ferroviàries i els canvis del servei per obres han fet que es plantegi abandonar aquest transport públic i passar al vehicle privat. “No ho voldria fer de cap manera, m’hi estic resistint tot el que puc”.
Lamenta que cada dia és una aventura i que no sap mai si podrà arribar a la feina puntual o tornar a casa. “Fa molts anys que viatjo i sempre sabia que si hi havia obres seria una hora o una hora i mitja més, els retards són bastant habituals, però ara no saps exactament què és el que passarà, no saps què et trobaràs, ni si el primer tren no hi serà, ni el segon, la connexió, si pararà entremig, si anirà molt lent, la informació és molt dolenta”, diu.
De fet, explica amb un cert humor que va “molt preparat”, amb la motxilla plena amb un entrepà més, el portàtil, llibre i roba extra. “Amb sac de dormir encara no perquè confio a arribar abans de la nit”, afegeix mentre espera el tren a l’estació de Sant Vicenç de Calders.
L’Iñaki considera que el sistema “s’ha deixat perdre, pel que sigui”, i demana poder viatjar amb tren arreu del país. “No estem demanant una cosa superestranya, bàsicament volem anar de Reus a Barcelona i que puguem fer-ho d’una manera més o menys normal”, exigeix.
Dormir a Barcelona per poder arribar a la feina
Per la seva banda, la Francesca Ecca, que viatja habitualment entre l’Ampolla i Barcelona, assegura que els talls en el servei l’han obligat a canviar la rutina laboral. “Surto de treballar dos quarts de nou i no arribo a enllaçar amb l’últim tren que va des de Sant Vicenç de Calders cap a l’Ampolla”, relata. Per aquest motiu, assegura que sovint es veu obligada a quedar-se a dormir a Barcelona, ja que el recorregut actual implica agafar diversos transports i no arriba a temps a l’última connexió.
La situació, diu, li genera “angoixa constant” i problemes d’organització familiar. “Si no puc tornar a casa hi ha d’haver algú cuidant els meus fills”, explica.
Més usuaris esgotats
La Jaydy és una altra passatgera que viu amb angoixa els retards, les incidències i els nous serveis ferroviaris arran dels treballs a les vies del Garraf. Des de fa uns mesos viu a Torredembarra després de viure a Barcelona. Ara, necessita agafar el tren per anar cap a la capital barcelonina i a Vilanova i la Geltrú. En el seu cas, opta per marxar almenys una hora o una hora i mitja abans, amb més temps de marge per poder arribar puntual a la seva destinació.
“Tinc menys hores per a tot, et complica la vida; no sabem quan es podrà solucionar, diuen que al juny, però ja sabem que els canvis han estat molt llargs”, sosté. “Estic angoixada i frustrada, és una angoixa total; és molt complex tot el que està passant”, afegeix. Ella no es planteja tornar a viure a Barcelona pels preus dels lloguers i assegura que no té cap més alternativa que el transport públic, ja que el vehicle privat és massa car.
En canvi, el que sí que ha millorat és l’alta velocitat entre Girona i Barcelona, “si bé hi continua havent retards i manca de places”. El portaveu de la plataforma d’usuaris d’AVE i Avant a Girona, Daniel Blay, explica que han notat una millora la darrera setmana en els trens, tal com va anunciar la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
La plataforma reclama que hi hagi un increment de places o de freqüències per cobrir tota la demanda i recorda que la mateixa consellera Paneque va reconèixer que era una demanda justa. Una de les opcions que proposa és la de posar trens llançadora que cobreixin el trajecte entre Figueres i Barcelona.
Els retards, segons les dades dels usuaris
Segons les dades del web Puntual.cat, el febrer va ser el pitjor mes de l’últim any en totes les línies de Renfe, coincidint amb els efectes de l’accident de Gelida del 20 de gener. En un context marcat per l’absència de dades oficials de Renfe, la iniciativa de les plataformes ofereix xifres, precisament, des del febrer del 2025 i revela un resultat: les més perjudicades són les línies del sud del país.
L’R13 (Lleida-Barcelona passant per Valls) va batre al febrer tots els rècords d’endarreriments mitjans mensuals de totes les línies des que la pàgina ofereix dades, amb 48,8 minuts per tren. El 58 % dels combois van acumular més de 30 minuts d’endarreriments i no hi va haver ni un sol dia en què el retard mitjà de la jornada baixés de la mitja hora.
A l’R13 la va seguir en impuntualitat l’R2 Sud, que va acumular 39,9 minuts de retard de mitjana, el doble que al gener (18,9 minuts). El mes passat, la meitat dels trens van acumular més de mitja hora de retard i tan sols menys del 5 % van completar el trajecte amb un màxim de cinc minuts d’endarreriment sobre l’horari previst.
La tercera línia en què els usuaris van estar més afectats va ser l’R14 (Lleida-Barcelona passant per Reus), en què els trens van tenir un retard de 39,7 de mitjana al llarg del febrer.
Les úniques línies que al febrer no van batre el rècord d’endarreriments van ser l’R8 i l’RG1. Tot i això, és difícil treure’n conclusions perquè a Puntual.cat tan sols hi ha registres de tres dies de tot el mes en el cas de l’R8 i de dos dies en el de l’RG1.
