(EFE) El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic recollirà en un reial decret “els requisits mínims” que han de complir les zones de baixes emissions (ZBE), després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés la de Barcelona. Aquest reial decret servirà per evitar problemes nous a l’hora de fixar aquests espais la constitució obligatòria dels quals recull la Llei de canvi climàtic per a les poblacions de més de 50.000 habitants a partir del 2023, que en el seu moment ja va elaborar unes directrius, publicades el 18 de novembre, “per tal que puguin utilitzar-se com a guia perquè les entitats locals puguin dissenyar i implantar aquestes àrees”.
Precisament aquestes directrius “es guien molt per les actuacions dutes a terme a Barcelona”, on de moment no es paralitzarà la ZBE en haver presentat l’Ajuntament un recurs de cassació contra la decisió del TSJC, en espera de la sentència final que correspon al Tribunal Suprem.
La sentència, una “incertesa” pels municipis i ciutats
El tribunal va anul·lar formalment el 21 de març l’ordenança municipal que regula la ZBE per “deficiències en la seva elaboració, falta d’informes determinants i per ser excessiu en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos”, segons la sentència. El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha certificat: “Em consta el cas de municipis que estaven licitant compres de càmeres per al control d’accés a vehicles, compres que han estat paralitzades després de la sentència“, que ha generat “molta incertesa” entre els municipis que ja estaven en procés d’establir una ZBE.
