Qualsevol mínima incidència tècnica a la xarxa de Rodalies de Catalunya acaba, sovint, en retards que afecten una o diverses línies, segons on es produeixi. Una demora puntual en una línia pot influir, de retruc, que altres línies del servei també es vegin afectades, sobretot si la incidència es produeix a Barcelona. Per què passa això? Quina solució hi ha per garantir unes bones freqüències de pas al territori? Mateu Turró, catedràtic en Enginyeria de Transport de l’Escola de Camins, respon a aquestes qüestions.
“Embús” de trens al centre i manca d’inversió
Un dels motius pels quals poden produir-se retards, diu Turró, és la configuració de la xarxa de Rodalies al centre de la ciutat. En alguns punts, explica, els trens han d’atravessar una via i, per fer-ho, cal que altres combois frenin o s’aturin. Si el primer tren hi passa tard, la resta també acumularan demores. “Això fa que hi hagi bloquejos en què no circulen trens”, explica el catedràtic.
Una possible solució seria construir un pont per sobre de la via, de manera que el tren que hagi de creuar-la perpendicularment ho pugui fer sense haver d’aturar altres combois. Ara bé, Turró ha recordat que Catalunya ha patit històricament dèficits d’inversió. Considera que en ciutats com Madrid l’administració central ha injectat més diners per millorar el transport públic. Ho atribueix a “motius polítics i de gestió”.
Què s’ha fet els darrers anys en inversió?
“El sistema ferroviari de Barcelona s’ha anat construint de mica en mica”. L’expert amplia l’explicació: per tal d’invertir la menor quantitat de diners possible, l’administració no ha fet grans obres i ha anat afegint elements i serveis a les infraestructures ja existents, sense modificar-les. “Allò acaba quedant embussat”, opina Turró.
El catedràtic en Enginyeria de Transport apunta a altres deficiències en inversió i que són competència de la Generalitat i de les administracions locals. Fa referència, per exemple, a la xarxa de ‘park&ride‘ i a les estacions intermodals, que combinin diverses formes de transport públic. Això, diu Turró, milloraria la qualitat del servei.
La Sagrera, possible solució dels retards?
L’expert considera que “l’estructura bicèfala” que conformen actualment l’estació de Sants i la de la Sagrera suposen una millora en la freqüència de pas dels trens. Ara bé, confia que la nova estació de l’AVE de la Sagrera -que també inclourà línies de Rodalies- pot ser una ajuda extra. “Quan tinguem la nova Sagrera funcionant del tot, tindrem molts d’aquests problemes bastant resolts”.
