Pujar a la muntanya del Carmel en autobús es pot fer ara amb tres línies diferents. Hi va haver un temps, però, en què això no era així. Després de la Guerra Civil va deixar de circular l'únic autobús que hi venia i durant 25 anys els seus habitants van haver de pujar i baixar la muntanya a peu. "Para ir al mercado, en Gala Placídia, lo menos una hora me tiraba. Y luego cargada para subir para arriba." "Bajaba a Sanllehy caminando y luego tenía que subir otra vez para arriba caminando." L'any 1963, fa exactament mig segle, l'autobús va tornar a la muntanya. Va ser la línia 10 (que ja no existeix). Partia de Gal·la Placídia, passava per Lesseps, la plaça de Sanllehy i enfilava fins al santuari del Carmel. En Fernando, veí del barri, ho va viure i assegura que va ser tota una revolució. "Fue una alegría. Los autobuses iban llenísinos. Era muy necesario para el barrio..." I la línia 10 va arribar amb novetats. Va ser el primer autobús de Barcelona que s'identificava amb un número i no pas una lletra, com s'havia fet fins llavors. Es van comprar, a més, dos autobusos francesos Chausson. Com explica en José Mora, expert en la història del transport públic de la ciutat, eren molt millors que els que hi havia hagut fins llavors a Barcelona. "Llegamos al 63 con autobuses de 30 años, con los asientos de madera, doble piso y muy pequeños. Entonces llegaron estos autobuses franceses que eran lo más de lo más. Con asientos acolchados. Hasta tenían intermitentes." D'això ja en fa 50 anys. Només se'n recorden els més grans. D'aquell temps en què un dels barris de Barcelona estava aïllat de la resta per aquestes pujades.

Sense autobús des del final de la guerra

L’any 1927 es va inaugurar una línia d’autobús que unia la plaça de Lesseps i el Santuari del Carmel. Ara bé, després de la Guerra Civil es va suprimir perquè no era rendible.

L’arribada de l’autobús 10

L’any 1963, fa exactament 50 anys, es va inaugurar la línia de bus 10. Unia la plaça de Gal·la Placídia amb el Santuari del Carmel, passant per la plaça de Lesseps, la travessera de Dalt i la plaça de Sanllehy. Va ser la primera línia de la ciutat que es va identificar amb un número i no pas amb una lletra, com s’havia fet fins llavors. A més, els dos autobusos nous de trinca que van començar a circular amb el número 10 també suposaven tota una novetat. Eren dos busos francesos Chausson que, segons explica l’expert en la història del transport públic de la ciutat, José Mora, eren molt millors que els que hi havia en aquell moment a Barcelona.

Segons Mora, els autobusos que circulaven abans de l’arribada dels Chausson eren de dos pisos, petits, amb els seients de fusta i molt antics (d’abans de la guerra). Els Chausson ja tenien els seients encoixinats i a més disposaven d’intermitents.

Actualment hi ha tres línies d’autobús que arriben fins al Carmel, la 24, la 28 i la 92. La Línia 10 va deaparèixer l’any 1982, quan va ser substituïda per d’altres.