Els nous trens de ferrocarrils de la sèrie 113 circulen des del gener i aquest és el primer comboi que han grafitat. La unitat es retira del servei i a mitjanit es neteja al Centre d'Operacions de Rubí. Per a l'empresa, els grafits suposen un sobrecost de 100.000 euros anuals. En el darrer any, però, asseguren que s'han reduït un 7%. ORIOL JUNCADELLA, director d'Operacions d'FGC "Sí que és veritat que de tant en tant, en circulacions d'últimes hores del dia podem tenir un grup que ens atura un tren i en pocs minuts ens pot fer un grafit." El metro i Rodalies són els operadors més perjudicats. Fa dos anys el fenomen es va incrementar fins a passar de 200 a 600 instrusions anuals al metro. La xarxa de Rodalies acumula 2.800 denúncies l'any a tot Catalunya. "El grafiter busca indrets com cotxeres o tallers on s'acumulen trens preparats per fer el servei de l'endemà. Les cotxeres del Triangle són un dels punts més conflictius a la xarxa de metro." Des del punt de vista judicial, n'està canviant el tractament. El grafit està considerat una falta penal de deslluïment de béns i comporta treballs en benefici de la comunitat. Ara bé, els jutges han passat a condemnar els autors sense necessitat de tenir-ne evidències clares, com enxampar-los "in fraganti". CARLES VALLÈS, sotscap de l'Àrea de Seguretat del Transport Metropolità "Aportem al judici el màxim d'indicis possibles. Demostrar que aquella pintada va associaciada a una identitat, aportar imatges extretes de xarxes socials. L'operador valora els danys i és quan el jutge exigeix al grafiter que pagui les factures de 1.000 o 3.000 euros." Al fons de la qüestió hi ha els riscos que corren per aconseguir el triomf. Tot i que encara mai hi ha hagut víctimes mortals, els mossos no descarten que se'n puguin produir.

Els jutges endureixen les condemnes als grafiters que actuen al transport públic. Cada vegada hi ha més sentències favorables sense necessitat de tenir evidències clares, com enxampar-los “in fraganti”. El fenomen es manté amb les xifres elevades de fa dos anys. Anualment hi ha unes 600 intrusions al metro.

El metro i Rodalies són els operadors de transport més perjudicats. Fa dos anys el fenomen es va incrementar fins a passar de 200 a 600 intrusions anuals a la xarxa de TMB. Actualment aquesta franja elevada es manté. Succeeix el mateix amb el tren, que acumula 2.800 actes per grafits l’any a tot Catalunya. Segons fonts de Renfe, el 2013 es van grafitar 41.366 metres quadrats als trens de Rodalies (un comboi equival a uns 80 m2). Les xifres suposen un cost de 7.417.164 euros.

Més investigació i sentències condemnatòries

Des del punt de vista policial i judicial, n’està canviant el tractament. El grafit està considerat una falta penal de deslluïment de béns i comporta treballs en benefici de la comunitat. Ara bé, els operadors de transport denuncien cada vegada més els fets i els Mossos d’Esquadra els investiguen de manera més exhaustiva.

Els jutges han passat a condemnar els autors sense necessitat de tenir-ne evidències clares, com enxampar-los “in fraganti”. És per això que des de l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità (ASMET) de la policia autonòmica intenten aportar el màxim d’indicis possibles al judici. “Intentem demostrar que aquella pintada va associada a una identitat, aportem imatges gravades per les càmeres de seguretat, vídeos extrets de xarxes socials o les captures que hi ha a les càmeres que es poden deixar els detinguts quan fugen”, explica Carles Vallès, sotscap de l’ASMET.

La suma de tots aquests indicis desvirtua la presumpció d’innocència i permet condemnar els grafiters per alguna cosa més que deslluïment de béns. A més, com que els operadors denuncien els fets amb més freqüència, la responsabilitat civil comporta sancions més elevades. “L’operador valora els danys que ha costat la neteja i el jutge, a part d’imposar els dies de treball a la comunitat, exigeix al grafiter que pagui factures d’entre 1.000 i 3.000 euros“, detalla Vallès.

Compartir dades sobre grafits entre operadores

A finals de novembre de 2013, els diferents operadors que conformen l’Observatori del Civisme al Transport Ferroviari van acordar compartir informació dels grafits que detectin per tal de facilitar la tasca policial. D’aquesta manera, pretenen identificar una mateixa signatura en altres operadores i així personar-se en la causa penal. Tant el metro barceloní, com el tramvia i Renfe consten en aquest observatori.

També els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. “Hem decidit crear aquesta base de dades per coordinar millor els efectius policials i posar davant dels jutges els imports reals d’aquests atacs”, narra Oriol Juncadella, director d’Operacions dels FGC. Els ferrocarrils han registrat un 7% menys de grafits el 2013 però també cal tenir present que diposen de menys infraestructura. “Als FGC som sensibles a totes les manifestacions artístiques i coneixem l’art urbà, però això és una altra cosa.”

El testimoni d’un grafiter

“Quan una persona va instintivament a pintar un tren és per l’ego, no pel tema artístic”. Aquest és el sentir d’un grafiter que prefereix no identificar-se. Té 24 anys, és de Sabadell i va abandonar els esprais després de més d’un any pintant trens pels perills que comportava.

El risc, assegura, és la principal motivació. “El 80% ho fan realment per l’adrenalina de si t’enxampen els Mossos o els vigilants”, explica. Si bé experimentar el perill forma part de la seva rutina diària, el grafiter intentar minimitzar qualsevol imprevist que pugui obstaculitzar l’obra final. Una qüestió que comporta controlar els horaris dels vigilants, els trens avariats o els torns de les patrulles policials. Sense aquest al·licient, assegura, bona part dels grafiters abandonarien aquesta pràctica. “Un 80% desapareixeria si es legalitzés”, conclou.