Per entendre els retards, Renfe convida a imaginar-nos un tren d’alta velocitat circulant per qualsevol xarxa de Rodalies. És el que passa un cop l’AVE creua la frontera francesa i recorre el tram entre Perpinyà i Nimes. Aquest tram funciona amb via convencional i això crea més incidències, tant tècniques com també atropellaments o accidents. Els trens només poden circular-hi a un màxim de 150 km per hora i això continuarà sent així mentre França no millori les vies. La data límit fixada pel país gal és 2030.
Tot i que Renfe evita quantificar els retards, sí que admet que no es tracta d’un fenomen aïllat i que arriben a ser de fins i tot una hora, “però gairebé sempre en territori francès”, s’afanyen a aclarir fonts de la companyia. Renfe assegura que aquí la puntualitat és del 98% i que les incidències en trams com el de Barcelona-Madrid són gairebé inexistents. I què espera a un passatger que es trobi amb un retard? Doncs la normativa europea és força més laxa que la que Renfe aplica “de forma voluntària” en territori espanyol. Aquí quan el retard és d’una hora es retorna el 100% de l’import del bitllet. En canvi, si aquest retard afecta a la línia Barcelona-París només es retornaria la meitat del bitllet.
D’aquí a set dies farà un mes de l’entrada en funcionament de la línia d’alta velocitat que uneix Barcelona amb la capital francesa. Aleshores Renfe aportarà totes les dades amb referència a la circulació de trens i a les incidències que s’han constatat en aquestes primeres setmanes de funcionament d’una línia que ha trigat 25 anys a ser una realitat des que va ser projectada pel govern de Felipe González el 1988.
