Emerson Fittipaldi va ser un dels pilots llegendaris que va córrer al circuit de Montjuïc. Tot i que el recinte s'utilitzava des de 1933, va ser a la dècada dels 70 quan va viure la seva època daurada en convertir-se en escenari de carreres del Mundial de Fórmula 1. Llavors, el gran Premi d'Espanya s'alternava entre el circuit del Jarama, a Madrid, i el de Montjuïc que va viure el seu primer GP el 1969. Es donava inici així un període d'or per al circuit de 3.790 metres de recorregut i molt popular per desenvolupar-se en traçat urbà, on el públic podia veure de prop el funcionament de les curses. En aquella època, el circuit va veure competir pilots com Graham Hill, Jackie Stewart o Fitipaldi, que va guanyar el 1973. El punt feble, però, era la seguretat. El mateix Fittipaldi va retirar-se de la cursa el 1975 per problemes de seguretat. Va ser el mateix any en què el cotxe de Rolf Stommelen va xocar i va provocar la mort de cinc espectadors. L'accident va fer aturar la carrera i també les curses de cotxes en el circuit de Montjuïc.

L’accident d’aquest dissabte a la Barcelona Montjuïc Revival és l’últim episodi d’un historial, el de la muntanya màgica, plegada d’incidents i problemes amb la seguretat. Precisament, la mort del motorista de Sants Mingo Parés el 1986 va condemnar definitivament l’alta competició d’aquest traçat urbà.

Els seus revolts entre arbres i fanals, el contacte pròxim del corredors amb el públic, o les vistes privilegiades a una de les llavors ciutats emergents d’Europa, van fer del Circuit de Montjuïc un dels traçats més emblemàtics del panorama automobilístic mundial. El parc es va convertir en circuit el 1933, i aconseguia aplegar a un punt nostàlgic de la ciutat tota la tradició que llavors ja existia a Catalunya pel món del motor. Fins al 1936 Montjuïc va acollir el Gran Premi Penya Rhin, que més tard es disputaria a Pedralbes.

No va ser fins al 1969 que el brogit dels cotxes tornarien a sonar amb força a Montjuïc, que començava una nova etapa com a circuit de la Fórmula 1. Fins al 1975 s’hi van disputar només quatre curses perquè s’alternava com a Gran Premi d’Espanya amb el circuit de Jarama a Madrid. El 1975, el que seria l’últim Gran Premi, Rolf Stommelen va perdre un aleró del darrere i va xocar contra la tribuna. Els cinc morts i una desena de ferits van posar punt final a l’aventura de la Fórmula 1 a Montjuïc.

El circuit, però, continuaria amb les motos. El 24 hores de Montjuïc, una cursa de resistència que va començar a rodar el 1955, era considerada un clàssic de l’escena automobilística. El traçat peculiar i característic de Montjuïc, que tant entusiasmava seguidors i corredors, comportava un gran desafiament per a la seguretat. Novament, la tragèdia va colpejar la cursa. Aquesta vegada era un corredor local, Mingo Parés, qui va perdre la vida el 1986.

El circ de la competició va abandonar Montjuïc, però l’imaginari col·lectiu no volia que la muntanya deixés de ser màgica. Han estat molts els intents per recordar l’època daurada a través d’exhibicions de cotxes històrics. El 2007, celebrant el 75è aniversari del circuit, es va recrear l’ambient original, reivindicant els anys d’esplendor. De fet, la Montjuïc Revival d’aquest cap de setmana es volia convertir en un referent al sud d’Europa d’aquest tipus d’esdeveniments commemoratius.