RAMON BACARDÍ, director de la T-Mobilitat "Es va valorar que realment era complicat assolir aquestes fites sense un risc elevat de posar aquest sistema en servei i tenir per un costat potser un poblema tecnològic, potser menor, però sí sobretot un problema de coneixement de gestió del canvi de totes aquestes empreses" RICARD RIOL, president de l'Associació per la Promoció del Transport Públic "Per nosaltres el retard de la T-Mobilitat prové del seu model financer que és innecessàriament privat i això fa que els operadors tinguin reticències, ja siguin públics o privats, a introduir aquest element intermediari entre els usuaris i els comptes públics de les empreses"
L’arribada del nou sistema de pagament, que ha de substituir les targetes magnètiques actuals, haurà d’esperar. Estava previst que s’iniciés una prova pilot a finals d’aquest any i que la implantació s’estengués a l’àrea metropolitana a finals de 2017, però els terminis es retarden un any. D’aquesta manera, la prova pilot serà d’aquí a 12 mesos i el funcionament als 36 municipis de l’àrea metropolitana, d’aquí a 24. Mentrestant, els usuaris del transport públic seguiran validant les targetes actuals, que conviuran paral·lelament amb el nou sistema fins a mitjan 2019. Els motius d’aquest canvi de dates rauen, bàsicament, en una previsió massa optimista. “És bastant més difícil del que ens pensàvem”, ha reconegut Ramon Bacardí, director de la T-Mobilitat.
Bacardí ha explicat que es tracta d’un projecte de complicació “alta” i que és “normal” que s’hagin de posposar terminis en projectes d’aquesta magnitud. Bacardí ha recordat que hi ha fins a 74 empreses operadores del transport implicades i que en algunes, com TMB, s’havia d’intervenir en el “sistema central”. Per tot això, Bacardí assegura que les administracions que integren l’ATM -l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona- van valorar que era “complicat” complir els terminis sense un “risc elevat”. Fer-ho, diu, podia implicar un problema “tecnològic”, encara que “menor”, i sobretot una mancança en el coneixement de la “gestió del canvi”.
Un altre dels factors que han fet ajornar la posada en marxa de la infraestructura ha estat una renegociació del contracte amb el grup d’empreses adjudicatàries del projecte. Bacardí ha assenyalat que les modificacions que s’han fet han estat “menors” i que s’han fet per garantir la “fiabilitat”. En referència a la privacitat amb la quantitat de dades que es generaran amb aquest mètode de pagament, confirmat que la informació dels usuaris estaran “només” en mans públiques. “Les empreses no hi tindran mai accés, està penalitzat en el contracte”, ha afegit.
Aquesta circumstància, però, no satisfà l’associació Promoció del Transport Públic, que considera que el retard en la implantació de la T-Mobilitat respon al fet de “privatitzar innecessàriament” el projecte. El president de l’entitat, Ricard Riol, ha recordat que en un principi el grup inversor volia fer pagar dos cèntims per cada validació i que les operadores “mostren reticències” a aquests intermediaris.
