La reforma de la plaça de les Glòries obliga a treure les diverses escultures que hi havia instal·lades dins l’anella viària. La del Meridià, que representa a escala el perfil geogràfic entre Barcelona i Dunkerque, s’ha traslladat no gaire lluny i mantenint-ne l’orientació: ara és al passeig central de l’avinguda Meridiana, entre els carrers de la Independència i la Corunya.

L’escultura del Meridià, obra dels arquitectes francesos Alain Domingo i François Scali, també coneguts com a Nemo, es va inaugurar el 1992, coincidint amb la reforma de la plaça de les Glòries que va incorporar l’anella viària elevada. Es tracta d’un monument d’acer de 35 metres de llarg que representa a escala el perfil d’altituds geogràfiques entre Barcelona i Dunkerque. El meridià que uneix la Ciutat Comtal amb la del nord de França va servir de base per crear el metro, la mesura bàsica de longitud del sistema mètric decimal. L’Acadèmia de Ciències de París el va definir com la deumilionèsima part del quadrant del meridià terrestre i va encarregar als astrònoms Pierre Méchain i Jean-Baptiste Delambre que ho mesuressin amb exactitud. Méchain i el seu equip van visitar Barcelona entre 1792 i 1793.

El 1859, Ildefons Cerdà, en dissenyar el pla de l’Eixample de Barcelona, hi va incloure l’avinguda Meridiana, que deu el nom al fet que bona part del seu traçat segueix el meridià que passa per Barcelona i Dunkerque, emplaçat a dos graus, 10 minuts i 20 segons a l’est de Greenwich. Cerdà també va dibuixar sobre el mapa l’avinguda del Paral·lel. Si les dues avingudes es trobessin, formarien un angle de 90 graus amb vèrtex situat a la Torre del Rellotge de la Barceloneta, un dels punts geodèsics que va fer servir Méchain per mesurar el meridià a través de triangulacions.

Altres escultures, al magatzem

La resta d’estàtues que hi havia ubicades a la plaça de les Glòries han estat desades en magatzems municipals fins que la Comissió d’Escultures decideixi on ubicar-les. La més rellevant és el conjunt de 12 lloses de basalt i acer dissenyat per Andreu Arriola amb textos gravats de Joan Fuster i Sebastià Riera, que evoca diferents moments de la història de Catalunya.

També s’ha desat l’altra escultura instal·lada a Glòries el 1992, anomenada ‘Tempteig’. Es tracta d’una obra de l’escultor Juan Bordes i els arquitectes Òscar Tusquets i Carles Díaz.

L’enderroc avança

Mentrestant, la desconstrucció de l’anella viària elevada de la plaça de les Glòries continua aquest cap de setmana l’enderroc del mur de de contenció de la rampa del costat Besòs, entre Glòries i el carrer de la Llacuna, incloent-hi el pas inferior del carrer de la Ciutat de Granada. Amb aquesta operació es completa per aquesta banda la desaparició del ramal del costat mar, per on els vehicles sortien de la ciutat abans que comencessin les obres. Tanmateix, el ramal muntanya, per on passen ara en sentit Besòs, segueix en peu i en servei, per la qual cosa ha calgut instal·lar-hi uns pilons que suportin la part de rampa que hi queda.

Aquestes obres impedeixen fins dilluns la circulació pel carril lateral que surt de la plaça de les Glòries en sentit Besòs passant just pel davant del centre comercial. Per aquest motiu, l’autobús H12 circula aquests dies desviat i les línies T5 i T6 del Trambesòs no passen per aquí, sinó que arrenquen des de la parada de Sant Martí de Provençals.