Aquesta és la primera caixa negra trobada ahir a la tarda i és l'encarregada de gravar tots els sons de la cabina de l'avió. Està malmesa però aquest matí ha estat traslladada a l'oficina francesa d'investigació d'accidents aeris, on els tècnics han pogut recuperar les primeres proves de la tragèdia. Els investigadors però ja han avisat que podrien trigar setmanes o mesos a desxifrar-ne i interpretar-ne el contingut exacte. No han donat resposta a gaires incògnites més. Tot i això, han confirmat que els motors no es van apagar en cap moment i descarten que es produís una explosió a bord perquè les restes de l'avió estan concentrades en una petita extensió de terreny. També han confirmat bona part dels darrers minuts de vol. Diuen que a dos quarts d'11 del matí es va produir el darrer contacte amb els controladors aeris francesos. Un minut més tard l'avió va començar a perdre altura i va passar dels 11.582 metres al 3.300 en tan sols vuit minuts i es va perdre la comuniació. Abans de l'accident un caça Mirage francès es va enlairar per interceptar l'avió i contactar-hi. Pocs minuts després es va estavellar a 800 quilòmetres per hora. Els investigadors esperen ara trobar la segona caixa negra, que és l'encarregada d'emmagatzemar els paràmetres de vol com la velocitat, el comportament dels motors i el nivell de pressurització. Aquest dispositu podria respondre incògnites com si es va produir algun incendi a la cabina, si es va produir una despressurització o per què durant el descens de l'aeronau no en sortia ni fum ni flames com afirmen alguns testimonis.

Rémi Jouty, el màxim responsable del BEA (Bureau d’Enquêtes et d’Analyses), s’ha mostrat optimista sobre les dades que s’han pogut extreure d’una de les caixes negres de l’avió de Germanwings accidentat però ha advertit que “s’haurà de fer un treball detallat per interpretar els sons i les veus” que pot durar setmanes i mesos. En una roda de premsa, Jouty no ha volgut atribuir les veus als pilots ni a altres membres de la tripulació i ha explicat que l’àudio extret s’haurà d’estudiar juntament amb informació sobre els paràmetres de vol.

La caixa -que va enregistrar l’àudio de la cabina- es va localitzar dimarts a les 17 h a la zona del sinistre i l’ha rebut l’agència BEA aquest dimecres a les 9.45 h. Segons el director de l’institut, els treballs d’estudi de lectura “han començat des de primera hora del matí i han continuat durant tot el dia”. Jouty ha descartat que s’hagi trobat la segona caixa negra -la que registra paràmetres com la velocitat de vol i l’altitud- poc després que el primer ministre francès, François Hollande, hagi anunciat que se n’ha localitzat la carcassa.

Impacte als Alps

“La trajectòria que mostra el radar és una indicació clara que l’avió va volar fins al final, sense cap explosió prèvia”, ha explicat el director del BEA, i per tant “l’avió va impactar a gran velocitat a les parets de la muntanya i es va desintegrar”. Jouty ha confirmat que el fet que els trossos siguin petits i estiguin escampats és un fet “habitual” quan un aparell xoca contra una “superfície dura en un angle força obert”.

Jouty ha explicat que la corba de descens que fa l’avió -que cau a uns 3.500 peus per minut- “pot ser compatible amb un avió controlat per pilots” amb l’excepció, però, que “uns pilots no anirien conscientment a estavellar-se contra una muntanya”. “Es podria tractar d’un pilot automàtic”, ha afirmat, però “no tenim prou indicis” per dir-ho. Jouty no ha volgut parlar sobre una possible despressurització de la cabina i ha descartat l’avaria en un dels motors.

Les caixes negres, clau en la investigació

Tots els avions porten dues caixes negres. El professor d’enginyeria aeronàutica de la UPC Òscar Maldonado detalla que una enregistra les converses a la cabina, ja sigui entre la tripulació o les que mantenen els pilots amb els controladors aeris. La segona caixa recull paràmetres del vol. Per això, Maldonado destaca la importància de tota la informació que puguin aportar per determinar les causes de l’accident i, a partir d’aquí, millorar la seguretat de les aeronaus.

Pel que fa a la recerca de la segona caixa negra, el professor explica que aquests aparells emeten senyals perquè es puguin localitzar. Fins i tot, poden fer-ho a una profunditat de 6.000 metres dins de l’aigua.