compartir
(ACN/Redacció) L’estació del Clot-Aragó de Rodalies és una de les que ha estat analitzada en clau de gènere per la guia que està elaborant el Departament de Territori. Es tracta de repensar les estacions de trens i autobusos del futur amb “l’experiència de viatge de les dones”. Amb aquesta finalitat, grups d’entre 10 i 15 dones usuàries habituals de Rodalies i l’autobús s’han repartit entre setembre i octubre per set estacions catalanes —quatre de tren i tres d’autobús— per analitzar-les.
Es tracta d’aplicar la perspectiva de gènere i d’accessibilitat en aquests espais gràcies a les seves vivències, resolent problemes que les administracions “no han sabut veure, o un tècnic no veuria”, afirma la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López. “Hi ha molt marge de millora”, apunta López. La iniciativa ve motivada perquè en la darrera enquesta sobre assetjament sexual, feta pel departament, un 57 % de dones deia haver-ne patit “en algun moment de la seva vida” al transport públic.
Les estacions generen “sensació de por”
La tasca dels grups és identificar “punts crítics” on hi hagi “poca visibilitat” o “racons o passadissos” amb problemes d’accessibilitat. López concreta que “especialment a Rodalies hi ha estacions que poden ser una mica fosques” i que “generen sensació de por”. Per contra, a les estacions d’autobusos, segons la directora general, “no es percep tanta por”, ja que es troben més “a l’aire lliure”.
Més il·luminació i millor accessibilitat al Clot
L’anàlisi de l’estació del Clot-Aragó es va fer el 13 d’octubre i va constatar, entre d’altres, que cal més il·luminació i una millora de l’accessibilitat. Així ho diu la membre de la junta de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Silvia Casorran, que va participar en el grup que va examinar aquesta terminal. “La nova cartelleria és molt petita i és complicat veure-la per als usuaris amb dificultats de visió”, alerta.
Casorran espera que amb les reformes en marxa al Clot es “millorarà molt” i recorda que anys enrere “no hi havia ascensors ni escales mecàniques i la il·luminació era un factor molt deficient”. Amb tot, valora “la permeabilitat visual” entre les dues andanes, perquè “es pot veure el que passa” a banda i banda.
