La DGT estudia fer obligatori l’ús del casc per als ciclistes urbans

Trobar un ciclista amb casc a Barcelona és, ara per ara, força difícil. L'Eduard, des de fa no gaire, n'és una excepció. "Jo sempre he estat bastant reticent a dur-ne. Però em vaig fotre una castanya fa poc, ja el tenia, és una mica incòmode però és qüestió d'acostumar-s'hi." Ara bé, la immensa majoria circula sense casc. Una imatge que podria canviar si s'acaba aprovant l'avantprojecte de llei que prepara la Direcció General de Trànsit. Si prospera tal com està escrit ara l'esborrany, es prohibirà circular en zona urbana sense casc. No tothom ho veu bé. "Em sembla malament, és una incomoditat i no fa falta. Jo no el portaria." "La bici la pots agafar en qualsevol moment, sobretot si ets del Bicing. Em sembla poc pràctic." Hi ha qui, en canvi, ho considera una bona mesura. "No tots els cantons de la ciutat són perillosos però hi ha punts concrets de la ciutat que sí. Portar casc no farà mal, sinó al contrari." Al Bicicleta Club de Catalunya ha sorprès l'avantprojecte del govern. Rebutgen la decisió perquè, creuen, farà que més d'un deixi d'anar en bicicleta. "És una molèstia el fet de fer servir el casc i produeix un efecte contraproduent des del punt de vista dels conductors. Dóna una falsa sensació de seguretat, de protecció. Quan veus un cicliste amb casc, i amb reflectants, ben armat fa la sensació que ja està ben protegit. I és falsa aquesta sensació." A les botigues, l'estoc de cascs disponibles demostra que les marques encara no pensen en els cicilistes urbans. DAVID DOMINGO, propietari de Tomás Domingo: "Es centren més en l'aspecte esportiu, la lleugeresa, la ventilació perquè això és el que vol un esportista que va amb bicicleta. En l'aspecte urbà el factor preu serà més important i la lleugerasa i l'aerodinàmica passaran a un segon terme." Si es confirma la notícia caldrà veure, també, com es resol en sistemes públics com el Bicing.