Les catifes vermelles són trams dels carrils bici amb la totalitat de la superfície pintada —amb pintura— d’aquest color en aquells punts per on travessen els vehicles de motor. L’objectiu d’aquestes catifes és fer visible el tram de carril bici per als conductors dels vehicles motoritzats, que, a l’hora de travessar la via pedalable, han de cedir el pas als ciclistes, que hi tenen prioritat.
Amb tot, aquests elements dissenyats per a la millora de la seguretat d’aquells que es mouen en bicicleta són, en ocasions, una mena d’arma de doble tall. Quan plou o hi ha humitat en l’ambient, la pintura es torna relliscosa i això provoca que els ciclistes caiguin.
“La roda em va relliscar i vaig caure”
Una de les darreres persones que han tingut un bon ensurt és Lluís Guixé. És una situació que han patit altres ciclistes, però en el seu cas, va caure al carril bici del carrer del Marquès de Sentmenat, a la cruïlla amb el de Guitart, a les Corts. Segons explica, no hi va haver implicat cap vehicle de motor perquè “anava sol” amb una bicicleta del Bicing. “Anava molt a poc a poc, a cinc o 10 kilòmetres per hora, en línia recta, i la roda del darrere va començar a relliscar“, relata. “Vaig perdre l’equilibri, la bicicleta se’m va girar 180 graus i vaig caure a terra“.
En Lluís es va fer mal al braç dret —és la part del cos amb què va impactar a terra— i a la cama dreta, i va reportar la incidència a la bústia de queixes habilitada al web de Mobilitat de l’Ajuntament, però lamenta que la resposta que li van donar va ser “un copia i enganxa, impersonal“, que no el va deixar pas satisfet.
Lamenta que les catifes vermelles “són una cosa relativament nova i s’han fet per visualitzar les interseccions, però són un perill molt més gran que l’asfalt normal”. En aquest sentit, dubta del criteri dels “professionals que dissenyen i executen aquest tipus d’intervencions”.
Una dotzena de queixes l’any
El Bicicleta Club de Catalunya (BACC) reporta anualment una dotzena de queixes dels ciclistes —no comptabilitzen les dels usuaris del Bicing, que ja es dirigeixen a l’operador— per relliscades o caigudes en catifes vermelles.
La portaveu del BACC, Marta Casar, explica que animen “els usuaris que pateixen danys que ho denunciïn” i, pel que fa a l’entitat, reconeix que han traslladat aquest problema a l’Ajuntament “però no hi ha una solució sobre la taula o aquesta qüestió es minimitza davant d’altres problemàtiques”, lamenta.
Han assenyalat com a punts recurrents d’incidències:
- c. Aragó: cruïlles amb Villarroel, Balmes i Comte Borrell en l’accés a la zona pacificada
- Gran Via de les Corts Catalanes: cruïlla amb Comte Borrell en l’accés a la zona pacificada
- c. València: cruïlles amb Entença, Comte d’Urgell, Casanovas i la rambla de Catalunya
- c. Diputació
- c. Manso: cruïlla amb Viladomat
- c. Calàbria: cruïlla amb Sepúlveda
- c. Selva de Mar: cruïlla amb Guipúscoa
- c. Sant Antoni Maria i Claret: cruïlla amb Sant Quintí
Més rugositat o menys pintura
Les catifes vermelles són senyalització horitzontal marcada amb pintura antilliscant. Ara bé, aquesta propietat és més efectiva quan el paviment que la suporta —l’asfalt, principalment— és més porós.
En aquest sentit, tant Lluís Guixé com el BACC proposen que les catifes tinguin més rugositat i millor adherència. En cas que no pugui ser, plantegen com a alternativa senyalitzar aquestes interseccions amb menys pintura a terra.
Una fórmula que es fa servir menys
En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha informat que, segons la normativa vigent, —UNE-EN 1436— la pintura emprada incorpora petites partícules que la fan antilliscant. Ara bé, segons el consistori, aquesta funcionalitat “pot quedar alterada a causa de la presència d’aigua, olis o greixos” i acabar sent una superfície relliscosa.
Per això, l’Ajuntament informa que “ha anat deixant de fer servir les grans catifes pintades”, tot i que sí que es mantenen “per seguretat” a les cruïlles en què cal indicar la prioritat de les bicicletes per sobre de la resta de vehicles.
