Aquest dijous es va presentar el projecte definitiu de la via Laietana. Els comerciants de l’avinguda creuen que es tracta d’un projecte que juga a favor dels seus interessos i també crea un entorn més humà per als veïns.

Els ciclistes, però, denuncien que l’Ajuntament de Barcelona no està sent prou ambiciós i critiquen especialment el carril de baixada de la via Laietana, que hauran de compartir amb el transport públic.

Un bon projecte per al comerç

L’Associació de Veïns i Comerciants de Via Laietana creu que el projecte és prou flexible per poder afavorir el comerç de la zona. David González n’és el president i admet que de pujada el carril reservat al transport públic de l’avinguda també permetrà als compradors deixar el cotxe al pàrquing de la plaça d’Antoni Maura.

González també veu positiu que la via Laietana ampliï les voreres i redueixi la velocitat dels vehicles privats, que encara poden baixar per l’avinguda. Això, segons ell, permetrà fer de la zona un entorn més amigable i menys sorollós per als veïns, que podran descansar millor a les nits.

La bicicleta vol canvis en el nou projecte

Carles Benito, president del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), reconeix que el nou projecte presentat per l’Ajuntament ha estat una sorpresa desagradable. Creu que el consistori no ha fet cas del procés participatiu i al final ha perdut una oportunitat d’or per reduir al màxim la presència del vehicle privat a la via Laietana.

Benito creu que l’avinguda hauria de ser per al vehicle privat una via d’accés al barri i no una via de pas, perquè ara mateix, de baixada, es pot travessar de muntanya a mar.

El BACC tampoc creu que la solució de fer coincidir en un sol carril busos, taxis i bicicletes sigui la més encertada. Benito assegura que el transport públic ha de ser ràpid i àgil i la bicicleta no pot entorpir-ne el ritme.

Tampoc veu amb bons ulls que, de pujada, el transport públic arribi a envair el carril bici quan ha de desencotxar. Aquest, assegura el president del BACC, és un sistema que s’utilitzava a París als anys 90 i que va acabar sent descartat per l’ajuntament de la capital francesa.

Els ciclistes aposten per una plataforma única, a l’estil del carrer Gran de Sant Andreu o la superilla de Sant Antoni. D’aquesta manera, asseguren, els ciclistes guanyarien en seguretat.