Un estudi fet per l’ATM i la UAB demostra que l’ús del transport públic durant la pandèmia pel coronavirus s’ha reduït més als territoris on el nivell adquisitiu de la població és més elevat i a la inversa: la reducció és inferior a les zones on la renda dels veïns és més baixa. Segons les dades de validacions facilitades per l’ATM, les àrees més benestants de l’àrea metropolitana havien reduït la mobilitat en un 90,9 % ja durant la primera setmana de confinament, mentre que als barris més vulnerables la reducció respecte a una setmana sense restriccions rondava el 76,9 % en el mateix període, que suposa una diferència de catorze punts percentuals.
Segons l’estudi del Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat de la UAB, la mobilitat en les àrees més vulnerables ha estat destacadament més elevada que la de les àrees benestants durant tot l’estat d’alarma, però durant les setmanes de confinament total aquesta diferència es redueix. Per als investigadors això coincideix “amb la suspensió de totes les activitats laborals no estratègiques, cosa que pot indicar la importància de la mobilitat laboral obligada en aquestes seccions censals.”
Pel que fa a la distribució de la mobilitat a la ciutat de Barcelona, l’estudi confirma que la disminució de la mobilitat és força menys reduïda als districtes de renda més baixa -com Nou Barris, Sant Andreu, Horta‐Guinardó, Sants-Montjuïc- que en els de renda més alta -com Sarrià‐Sant Gervasi, les Corts o Sant Martí. Destaca l’Eixample, que manté una mobilitat relativament elevada, probablement per les validacions de retorn de persones que s’hi desplacen des d’altres barris de la ciutat, segons les conclusions dels investigadors. Un altre cas particular és Vallvidrera, amb renda alta i disminució de la mobilitat relativament reduïda, que podria justificar-se, segons els experts, per les característiques del seu emplaçament.
Objecte de l’estudi
La recerca ha agafat com a referència les validacions dels títols de transport en les estacions de metro, Rodalies, ferrocarrils i el tram del sistema tarifari integrat, i s’han descartat per a l’estudi els desplaçaments en autobús. S’ha estudiat el període comprès entre els dies 1 de gener del 2020 i 5 d’abril del 2020, per tal de poder fer comparacions entre setmanes amb confinament i sense i, pel que fa a l’àmbit territorial, s’ha analitzat la mobilitat entre els 36 municipis de l’àrea metropolitana i Barcelona. Tot i disposar de dades de cada dia de la setmana, les conclusions s’han extret d’acord amb les validacions dels dies feiners.
A partir d’aquesta informació, facilitada per l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, els investigadors han analitzat les validacions posant‐les en relació amb la renda del territori on es produeix l’accés al transport públic.
