Fa tres anys que en César León ha començat una croada per aconseguir que el servei de bicis públic, el Bicing, disposi d’una oferta adaptada per a les persones amb mobilitat reduïda. Al seu parer ja fa 15 anys que el servei de bicis funciona a Barcelona i en cap moment s’ha donat una solució per a les persones amb diversitat funcional.

Una qüestió de salut

En César és molt clar sobre la necessitat que el Bicing estigui disponible per a tota la ciutadania. Segons ell, ara mateix a Barcelona hi ha 155.000 persones amb alguna discapacitat que no poden utilitzar el servei i això, diu, és discriminatori. I a més, recorda que el seu col·lectiu necessita, especialment, una vida activa per evitar que es deteriori la seva salut. I considera que l’adaptació del Bicing seria una eina molt útil per aconseguir aquest objectiu.

Les parades de Bicing s’omplen de bicicletes bloquejades que no es poden fer servir

Situació d’invisibilitat

Aquest barceloní també apunta que ara mateix a les administracions, tant en el Parlament de Catalunya com a l’Ajuntament de Barcelona, no hi han polítics que utilitzin cadira de rodes i això, segons ell, provoca que moltes de les solucions que s’ofereixen als discapacitats es troben allunyades de les seves necessitats reals.

Si us plau, deixeu-nos conquerir espais relacionals, espais comunitaris. Volem gaudir d’aquesta ciutat (…) i que la pugui gaudir tota la ciutadania
César León, usuari de cadira de rodes

En César també reclama que la ciutat els faci un lloc, “si us plau, deixeu-nos conquerir espais relacionals, espais comunitaris. Volem gaudir d’aquesta ciutat que té el número més important de quilòmetres pedalables i que la pugui gaudir tota la ciutadania. A dia d’avui aquesta ciutat només està pensada per a persones bípedes, una situació que ens està ofegant i que no deixa que les persones amb discapacitat puguem dir la nostra”.

Una adaptació gens fàcil

En César és conscient que adaptar el servei del Bicing o oferir un de semblant per a les persones amb diversitat funcional no serà una tasca fàcil. Tot i això, ell proposa dos tipus de vehicles que facilitarien aquesta mobilitat sostenible.

Per a aquelles persones que no puguin utilitzar les cames, estaríem parlant en aquest cas del ‘handbike’. I un tricicle per a adults per aquelles que sí les puguin fer servir
César León, usuari de cadira de rodes

“En principi hi haurien dues opcions, una per a aquelles persones que no puguin utilitzar les cames, estaríem parlant en aquest cas del ‘handbike‘. I per aquelles persones que sí les puguin fer servir però que tinguin problemes d’estabilitat o coordinació, aquí l’ús d’un tricicle d’adult seria la millor solució”.

León també exigeix que no es posi la vena abans de la ferida i si existeix algun problema a l’hora de guardar la cadira de rodes dels usuaris proposa, per exemple, que es col·loquin les estacions per a persones amb diversitat funcional en pàrquings que estiguin gestionats per l’Ajuntament de Barcelona on hi ha seguretat les 24 hores del dia.

Un llarg viacrucis

El primer en moure fitxa pel que fa a la demanda del César ha estat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia. El síndic no només ha recomanat a l’Ajuntament que faci el servei més accessible i ofereixi bicicletes adaptades, sinó que també assenyala que la instància presentada per León, tres anys després, encara no ha estat contestada. Tot i que Bondia s’ha posat en contacte amb l’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament en diverses ocasions, no ha aconseguit encara resposta.