Les bicicletes inundaran Barcelona aquests propers dies amb el Grand Départ. La sortida del Tour de França 2026 des de la ciutat és un dels esdeveniments d’aquest 2026. De fet aquesta és una ciutat ciclista i les bicicletes fa anys que formen part de la seva mobilitat diària. A Barcelona, 75.000 persones fan servir la bicicleta diàriament per moure’s, el doble que fa 20 anys. O dit d’una altra manera, els desplaçaments en bicicleta representen el 2,4 % de la mobilitat de la ciutat.
1990: s’estrena el primer carril bici a Barcelona
El primer carril bici de Barcelona es va estrenar el 13 d’octubre de 1990. El va inaugurar l’alcalde d’aquell moment, Pasqual Maragall, i cobria el tram de l’avinguda Diagonal que va de Francesc Macià fins al Parc de Cervantes. L’estrena va arribar després que durant els anys 80, l’associació Amics de la Bici reivindiqués la necessitat de crear una xarxa ciclista a la ciutat amb diferents accions de protesta.
Han passat 36 anys després d’aquell primer carril i ara Barcelona disposa de 268 quilòmetres de vies ciclistes. Una xarxa, a més, que continuarà creixent de cara al 2027 amb l’estrena de carrils en llocs com la muntanya de Montjuïc, el final de la Diagonal o la travessera de les Corts, a la zona del Camp Nou.
Crítiques a la senyalització i als obstacles
Els usuaris de la bicicleta a Barcelona celebren la proliferació de carrils d’aquests darrers anys. Tot i això, també apunten algunes millores. “Crec que hi ha una bona xarxa, però està mal senyalitzada”, critica un dels ciclistes. Una altra de les millores és eliminar entrebancs, com que s’hagi de travessar el carril bici per anar fins a la parada de l’autobús per llençar les escombraries. “Alguns tenen massa interferències”, critica un altre usuari.
Només una tercera part d’usuaris són dones
Un altre dels reptes de la Barcelona ciclista és reduir el biaix de gènere que hi ha entre els usuaris. Segons les dades publicades pel Bicicleta Club de Catalunya (BACC) el 2025, les dones tan sols suposen el 30,7 % dels usuaris que circulen per la ciutat en bicicleta, quasi un 5 % menys que el 2021. Entre els motius hi ha la percepció d’inseguretat davant d’una xarxa ciclista que no es considera completa, segura i confortable, i també l’assetjament diari que pateixen algunes dones sobre la bici.
