Tot i les dificultats que suposen les retencions habituals d’entrada a Barcelona en hora punta o la poca oferta d’aparcament, bona part dels ciutadans prefereixen el vehicle privat al transport públic. En concret, un 41,5 % dels desplaçaments que es fan per arribar a Barcelona són amb cotxe.
Tenint en compte aquesta i altres dades, el programa Plaça Oberta d’aquest divendres ha dut a debat la mobilitat: quin protagonisme ha de tenir el cotxe? Els experts han respost.
El vehicle privat, “necessari” en la realitat metropolitana
Segons Rubén Fernández, secretari general del Gremi de Garatges i membre de Mou-te per Barcelona, l’ús del vehicle privat és “necessari i indispensable” en la realitat metropolitana. Assegura que, tot i que el transport públic funciona molt bé a Barcelona, la gent que ve de fora “pateix una realitat molt diferent”. “El dret social a la mobilitat, a arribar a la feina, no s’està respectant per a alguns ciutadans”, ha denunciat, i ha recordat el caos viscut a Rodalies les darreres setmanes.
En aquesta línia, Joan Blancafort, portaveu de Fecavem i secretari general del Gremi del Motor, diu que els cotxes “tenen un paper creixent” en aquest àmbit perquè són “una alternativa fiable i vàlida” davant d’un transport públic que té, diu “moltes coses a resoldre”.
Estendre la xarxa ortogonal de bus
Salvador Rueda, president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial, aposta per estendre a l’àrea metropolitana la xarxa ortogonal de bus de Barcelona, amb recorreguts amb sentits vertical, horitzontal i diagonal, i creada amb la idea que es pugui creuar la ciutat en menys de 40 minuts. “S’ha de renovar la confiança [dels usuaris]”, ha demanat. “Tots els diners que puguem gastar [a millorar el transport públic] són pocs”, ha reivindicat.
I dins la ciutat?
A l’hora de desplaçar-se, en canvi, alguns experts són partidaris de donar més protagonisme als vianants. Carme Miralles-Cuasch, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB, diu que cal “dissenyar l’espai públic perquè puguem caminar”, tenint en compte que més de la meitat dels desplaçaments diaris per dins Barcelona es fan a peu (55,2 %). En són exemples d’aquest disseny, per a ella, les superilles, tot i que alerta que “no tot han de ser superilles o eixos verds“. “Barcelona és un exemple de consens i equilibri“, assegura.
Rueda, de la mateixa manera, lamenta que “fins ara la ciutat ha estat dissenyada per al cotxe”. “Ara necessitem una ciutat per a les persones. El cotxe hi ha de ser en la mesura que hi hagi de ser, però no més”, demana. Per tot plegat, defensa pensar la ciutat considerant que els trajectes en cotxe representen un 12,5 % de tots els que es fan en un dia.
