El sistema metropolità de transport públic arrossega un deute que voreja els 500 milions d'euros. Una xifra que les administracions atribueixen a haver incrementat l'oferta sense preveure una caiguda de la demanda per la crisi. També s'assenyala la davallada d'aportacions per part de l'Estat. Des de l'any 2011 fins ara, Generalitat, Ajuntament i Àrea Metropolitana han mantingut i, fins i tot, incrementat les aportacions al sistema. En canvi, les de l'Estat han anat a la baixa. Amb l'acord signat avui, les administracions catalanes es comprometen a posar-hi més diners els propers dos anys i l'Ajuntament, per exemple, passarà dels 90 d'aquest any als 110 de 2016. I segons la Generalitat, l'Estat incrementarà l'aportació l'any que ve. En plena negociació del pressupost municipal amb el PSC, que ha posat com a condició la rebaixa de tarifes, avui l'alcalde no n'ha volgut tancar la porta, tot i que ho vincula a posar-hi més diners. XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona "Hi ha discussions de fons en temes tarifaris i variacions tarifàries. Jo dic que això, el que és claríssim és que qualsevol persona que prengui una decisió hi haurà d'aportar més diners." SANTI VILA, conseller de Territori i Sostenibilitat "Posant-nos l'objectiu del 50% del finançament de l'usuari en el sistema és absolutament necessari, com ho és el compromís en forma d'aportacions de les institucions." Avui també s'ha signat un crèdit amb set bancs per valor de 472 milions d'euros, per tal d'eixugar el deute del transport públic fins a l'any 2031. De cara al futur, s'aposta per mantenir constant l'oferta i només es preveu l'obertura de l'L9 fins a l'aeroport. Les administracions es fixen l'objectiu de fer dèficit zero i demanen a les empreses operadors contenir les despeses.
La primera part dels pactes estableix un increment de 67 milions d’euros en les aportacions de les tres administracions en els propers dos anys. En aquest sentit l’Ajuntament s’ha compromès a incrementar la inversió en 10 milions d’euros el 2015 i en 10 milions més el 2016, de manera que es passarà dels 90 milions als 110. A partir de l’any 2017, les aportacions d’Ajuntament, Generalitat i AMB creixeran segons l’IPC. Sumades les inversions privades i les de Cementiris de Barcelona, el sistema de transport públic rebrà en total 474 milions d’euros el 2014, 496 milions el 2015 i 519 milions el 2016.
El segon front dels acords implica la reducció de la despesa per part dels operadors de l’àrea metropolitana mitjançant contractes programa. El pacte preveu que, en cas que es produeixin augments en alguns dels serveis de transport, el cost anirà a càrrec de l’administració que l’hagi proposat. L’objectiu d’aquesta reducció de costos i l’augment de les aportacions públiques cerca arribar a reduir el dèficit a zero en un període de tres anys. L’any passat el dèficit va ser de 181 milions.
El tercer puntal dels pactes signats es basa en un préstec sindicat entre set bancs per cobrir el deute adquirit pel sistema de transport públic entre el 2009 i el 2013, que arriba als 542 milions d’euros. Les entitats que signen l’acord, entre les quals destaca CaixaBank —hi aporta el 54% del total—, finançaran el sistema amb 472 milions a retornar en 15 anys a partir de 2017.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha destacat que l’alternativa al conveni de refinançament amb les entitats bancàries era “el risc de col·lapse”, una situació que hauria estat “greu i inadmissible”. Vila, a més, ha destacat que les aportacions dels usuaris del transport han d’arribar al 50% del cost. El conseller ha insistit en la necessitat de reduir despeses i ha afirmat que els ciutadans “han de reprovar quan passen busos o ferrocarrils i van buits”.
L’alcalde de la ciutat i president de l’AMB, Xavier Trias, ha insistit que les administracions que prenguin qualsevol decisió que faci augmentar la inversió necessària haurà d’assumir per si sola aquesta augment. Trias ha afirmat que aquests pactes són el resultat “d’una bona entesa entre administracions” i ha felicitat els operadors implicats en el transport públic de l’àrea metropolitana per “l’esforç”.
