La Radiografia ciclista de Barcelona d’aquest 2025, publicada pel Bicicleta Club de Catalunya (BACC), mostra que les dones tan sols suposen el 30,7 % dels usuaris que circulen per la ciutat en bicicleta, quasi un 5 % menys que el 2021. Segons l’Adrià Arenas, membre de l’equip del BACC, es tracta d’una dada preocupant. És per això que demana a l’Ajuntament que prengui mesures per revertir aquesta tendència, actuant “amb perspectiva de gènere”.
La finalitat de la mobilitat
Si bé les dones es mouen sovint amb bici a Barcelona per fer desplaçaments i activitats derivades de la cura dels fills o per necessitats familiars, els viatges no solen ser plaents. “Quan has de portar els infants a l’escola o has d’anar a comprar, les bicicletes no estan adaptades per portar càrrega, la compra, el nen, etc.”, explica la Núria Pérez, cap de Mobilitat de l’Institut Metròpoli. Així ho va experimentar també l’Eva Porta, usuària des de fa molts anys de la bicicleta i mare de dos nens que va haver de deixar d’utilitzar-la quan eren petits.
Els factors que incideixen en aquesta diferència de gènere a l’hora d’optar per la bicicleta com a mitjà de transport són diversos. Però al contrari del que es pot pensar, la vestimenta no n’és un, segons la Sara Ortiz, treballadora i membre del Col·lectiu Punt 6. “Les majors barreres que enfronten les dones i persones no binàries són la percepció d’inseguretat vinculada a una manca de desenvolupament d’una xarxa completa, segura i confortable”, diu Ortiz. També hi influeix l’assetjament diari que algunes dones pateixen sobre la bici. “O et diuen coses i t’incomoden o et tiren el cotxe a sobre”, explica una ciclista.
Són diverses les entitats que estudien i treballen per millorar la mobilitat en bicicleta des d’una perspectiva feminista. Totes reclamen que hi hagi més incidència feminista en el plantejament dels carrils bici. Afirmen que cal fer-los més amples i segurs i que s’hi puguin garantir diferents ritmes, amb més il·luminació i intermodalitat.
