La construcció de la superilla de Gràcia va generar d'entrada un gran moviment de rebuig. Veïns i comerciants es queixaven de la falta d'aparcaments o de les zones de càrrega i descàrrega. "No tenim suficients places de pàrquing que això és molt important" "A la llarga canviarà el caràcter del barri irremediablement." I aquesta és l'opinió dels veïns de la zona 10 anys després. "Tenim aquesta sensació com de poble, de vila, de poder anar pel carrer." "Crec que a Gràcia val la pena fer una bona illa gran, més gran de vianants." Gràcia va ser el primer banc de proves de les superilles. A diferència de la del Poblenou, que és una quadrícula de l'Eixample, la de Gràcia és més complicada per la configuració enrevessada dels carrers del barri. A més, també hi ha diversos carrers d'accés a la zona per a vianants. El col·lectiu que més s'ha beneficiat del canvi ha estat el dels comerciants. JAUME COMPANY soci d'Olokuti i membre de l'Ass. Comerciants Carrer Astúries "Molta activitat, gent per amunt i per avall passejant i en àmbit comercial ha suposat un increment en vendes." STAND UP DANI CLAVERA Tot i que la majoria de comerciants van veure amb molt bons ulls el canvi, d'altres com aquest taller de mecànica van unir esforços per modificar el projecte inicial de la superilla de Gràcia. JAUME DOMÍNGUEZ Tallers Jarusa "Vam aconseguir que no tanquessin això, van deixar dos o tres punts per entrar i van posar diversos pilons però amb un horari s'obren i es tanquen." Va ser un exemple de moviment veinal que ara torna al Poblenou amb l'objectiu, també, de poder conviure millor amb una superilla.
Més espai per passejar, per jugar amb els nens, més seguretat als carrers i un teixit veïnal més cohesionat.
Aquestes són algunes de les reflexions que els veïns de Gràcia fan de les primeres superilles de pacificació del trànsit que es van implantar al barri ara fa 10 anys. Primer van ser els entorns de la plaça de la Vila de Gràcia actual -abans plaça de Rius i Taulet-, i després van seguir els entorns del carrer de Verdi, la plaça de la Virreina i el carrer d’Astúries. Espais que avui dia s’han consolidat de vianants i amb una activitat comercial notable. L’opinió dels comerciants i dels veïns no era la mateixa quan el 2006 van començar les obres per fer els carrers de plataforma única i es van estendre els dubtes sobre com seria la mobilitat al barri. Patien sobretot per la falta d’aparcament i per la dificultat per accedir al transport públic. Els comerciants fins i tot van unir-se per aconseguir que la zona de la superilla no quedés completament tancada als cotxes, acordant amb l’Ajuntament obrir per horaris els pilons d’accés al barri.
Superilles de Gràcia i superilla del Poblenou
L’entramat urbà del barri vell de Gràcia i el de l’Eixample de Cerdà són molt diferents i també ho poden ser els efectes que la superilla pugui tenir-hi tant pel que fa al trànsit com a l’ús ciutadà de l’espai alliberat. Les queixes de veïns, comerciants i treballadors de la zona, molts arribats en cotxe d’altres indrets de l’àrea metropolitana, han posat en qüestió el projecte de la superilla del Poblenou i han obligat l’Ajuntament a acceptar-hi possibles modificacions.
Els veïns de Gràcia recomanen tenir paciència als del Poblenou i asseguren que el canvi, que en principi pot generar confusió, tindrà efectes positius a Sant Martí. “Els ha tocat la grossa!”, assegura en Lluís Brau, arquitecte i membre de l’Associació de Veïns de la Vila de Gràcia, i afegeix: “Ja sé que és un canvi, però que mirin més enllà de la primera reacció, perquè hi guanyaran molt.”
Els carrers de vianants i la vida sense cotxes a Gràcia també han tingut efectes negatius. Els veïns asseguren que aquests trets poc habituals a la ciutat han fet que cada cop més gent vulgui anar a viure al barri i que els preus dels habitatges, i també dels productes i serveis, no parin d’apujar-se. També ha generat, diuen, que el barri s’hagi convertit en un referent pel que fa al turisme, en part també per aquesta qüestió.