La Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona ha permès reduir un 16 % els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) entre el 2020 i el 2022. En canvi, ha tingut un efecte “limitat” sobre les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), més relacionades amb fonts de contaminació diferents del trànsit. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que s’ha publicat a la revista Atmospheric Environment: X.
Caldrà reduir més el trànsit
“La ZBE de l’àrea metropolitana de Barcelona és una eina eficaç per mitigar la contaminació atmosfèrica, tot i que els seus efectes depenen del tipus de contaminant”, assegura Xavier Basagaña, coordinador de l’estudi. Davant d’això, i per poder complir amb els nivells recomanats per l’OMS, l’investigador assenyala que “probablement caldran mesures addicionals, com reduir encara més el trànsit o actuar sobre altres fonts d’emissions, incloses les agrícoles”.
Per poder avaluar l’efecte de la ZBE, es va utilitzar una tècnica innovadora per comparar en una mena de “zona fícticia” què hauria passat si la mesura no s’hagués aplicat. L’eina també permet incorporar factors externs que poden alterar els resultats, com la meteorologia o els canvis d’activitat durant la pandèmia.
A Europa hi ha 363 ZBE
Actualment, a Europa existeixen 363 zones d’aquest tipus. Barcelona va ser la primera ciutat catalana on es va implantar una ZBE de forma permanent, el 2020. “Malgrat el seu ús generalitzat, l’evidència sobre la seva eficàcia encara és limitada, sobretot pel que fa a la reducció de partícules fines”, admet l’ISGlobal.
