La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) estudia i registra la diversitat i els nivells de pòl·lens i espores de fongs a l’aire de forma ininterrompuda des de fa gairebé 40 anys (1983).

Des de llavors elabora setmanalment un butlletí de predicció dels nivells de pol·len i d’espores de fongs al·lergògens a l’atmosfera previstos per a la setmana següent. Es tracta de dades de gran utilitat per a professionals mèdics i també per a les persones al·lèrgiques, un 25 % de la població.

Malauradament, el futur de la XAC penja actualment d’un fil. El motiu, la manca de recursos i la jubilació propera de Jordina Belmonte, la seva coordinadora.

Calen recursos per garantir la continuïtat de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya

Jordina Belmonte, investigadora i professora titular a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha explicat al ‘Via 15’, de betevé, que, malgrat que no s’ha de jubilar de forma imminent, el futur de la XAC perilla pel fet que no han trobat encara la persona que pugi prendre-li el relleu i sobretot perquè no s’ha garantit el finançament futur d’aquest organisme.

Belmonte reclama que, per la seva importància i afectació a la població, la informació pol·línica que estudia i difon la XAC hauria de ser un servei de país.

Catalunya s’hauria de posar les piles i acceptar que els grans de pol·len i les espores són un tipus de contaminació biològica de l’aire, que afecta el 25 % dels catalans, i que la població de Catalunya mereix poder continuar amb aquest servei en actiu
Jordina Belmonte, coordinadora de la XAC

Les malalties al·lèrgiques s’han duplicat en els darrers anys als països desenvolupats

L’increment de persones que pateixen al·lèrgia es deu a diversos motius, segons Belmonte. Una causa és el fet que algunes plantes que causen al·lèrgies les plantem actualment a les ciutats, les apropem a les persones i, per tant, hi estem més exposats.

Un altre motiu és que l’increment de la contaminació atmosfèrica fa que els grans de pol·len tinguin major capacitat de generar al·lèrgia. Això és perquè pateixen alteracions i són ara més agressius.

Com més contaminació hi ha a l’aire més capacitat de generar al·lèrgia tenen els grans de pol·len
Jordina Belmonte

Finalment, Belmonte afegeix que el sistema immunitari d’algunes persones reconeix com a dolentes les proteïnes que tenen els grans de pol·len i aleshores hi reaccionen donant els símptomes típics de l’al·lèrgia (ulls plorosos, mucositat i, en alguns casos, asma). Això es deu al fet de viure en entorns molt protegits, nets i controlats, que fa que alguns sistemes immunitaris s’alterin.

Un any complicat per als al·lèrgics

Jordina Belmonte destaca que ja fa dies que ens trobem en el moment àlgid de les al·lèrgies. “Aquest any està essent complicat a estones, el temps fa que hi hagi molt pol·len a l’aire, però que aleshores, si plou, tot el pol·len i altres partícules molestes precipitin i ja no ens facin mal”.

D’altra banda afegeix que, alhora, la pluja fa que totes les herbes (gramínies, parietària i blets) es revitalitzin i tornin a generar grans quantitat de pol·len.

Si la temperatura es fes molt d’estiu de sobte, calmaria les plantes i faria minvaria la presència de pol·len
Jordina Belmonte

Belmonte finalment recomana prendre totes les precaucions oportunes als al·lèrgics, ja que ens trobem en un any força complicat.