Fer un volt per qualsevol parc o jardí de la ciutat és fer-ho veient un color en el firmament: el verd. El dels prats d’herba que, gràcies a les pluges abundants d’aquest hivern, han convertit en catifes vegetals allò que s’assemblava més a sorrals erms.
Aigua a totes les capes del subsòl
Les precipitacions sempre afavoreixen plantes com l’herba espontània, les vivaces o els arbustos perquè tenen unes arrels molt superficials que absorbeixen les primeres aigües acumulades al subsòl.
Ara bé, el tipus de precipitacions d’aquests darrers mesos, intenses i sostingudes en el temps, han deixat “el subsòl xop d’aigua“, admet Lourdes Carreras Jordano, de la direcció de Conservació de Parcs i Jardins de Barcelona.
Carreras concreta que “l’arbrat és qui més aprofitarà l’aigua que ha penetrat a les capes més subterrànies”, un fet que afavorirà “que broti i floreixi en abundància”, tot just ara que les temperatures de la primavera són més càlides.
Reserva d’humitat per a l’estiu
Aquest hivern “hem tingut els sistemes de reg tancats“, confessa Lourdes Carreras. A mitjans de mes es tornarà a reforçar la jardineria pública amb reg automàtic —amb aigua freàtica i, en alguna part, amb la de la xarxa— dos cops per setmana, per mantenir les condicions de verd actuals.
Amb tot, les pluges de l’hivern han fet coixí. La direcció de Conservació Parcs i Jardins concreta que el reservori d’aigua del subsòl “enfortirà molt els arbres” de cara a l’estiu, una època climàticament seca. En aquest sentit, Lourdes Carreras apunta que “encara quedarà aigua acumulada per als propers mesos“.
Floració als Jardins de mossèn Cinto Verdaguer
Aspecte de les plantes bulboses i vivaces als parterres del jardí, a princiupis d’abril (imatges: Parcs i Jardins)
Acostumar-nos al groc
El que sí que passarà —i per l’experiència de la sequera ja és norma i no pas excepció— és que el verd actual dels prats urbans s’esgrogueirà perquè l’herba s’assecarà amb la calor.
L’estratègia municipal dels darrers anys és anar substituint les gespes convencionals de la jardineria, o bé per plantes arbustives —que acullen biodiversitat—, o bé per prats d’herbes espontànies que enverdeixen quan plou i que es marceixen quan no hi ha precipitació.
