El model verd de Barcelona està canviant. Si durant dècades els carrers es van omplir d’espècies pròpies de climes més freds, en l’actualitat la crisi climàtica obliga la ciutat a mirar cap a latituds més càlides. Les sequeres cada vegada més freqüents i les temperatures extremes han convertit l’arbrat en una eina clau per adaptar l’espai urbà a un futur més calorós.
Noves espècies d’arbres
L’estratègia no implica només plantar més arbres, sinó per escollir millor quina vegetació pot resistir millor les condicions del nou clima: les tipuanes, les xicrandes, les mèlies o els lledoners, són arbres —alguns autòctons i d’altres no— més preparats per suportar períodes prolongats de sequera.
El cap d’Arbrat de Parcs i Jardins, Pere de Mas, concreta que estem “reduint al màxim” les espècies de climes més freds i “afavorint les de climes més càlids”.
Tot i així, la directora de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, Irma Ventayol, recorda que aquestes espècies tampoc no són immunes a les noves condicions i destaca: “Ens adonem que s’han d’anar regant perquè puguin créixer amb frondositat”.
Més diversitat d’arbres
L’adaptació també implica replantejar el pes de les espècies d’arbres més abundants. El plàtan, probablement el més emblemàtic dels carrers de Barcelona, anirà perdent protagonisme de manera gradual.
El Pla d’Arbrat —aprovat el 2017— estableix que, fins al 2037, cap espècie d’arbre no hauria de superar el 15 % del total d’exemplars. Un percentatge que “augmenta la resiliència”, explica de Mas, per “reduir la vulnerabilitat davant de plagues, malalties o els efectes del canvi climàtic”.
Ara bé, l’Ajuntament descarta una tala massiva d’arbres: els exemplars només es retiraran quan coincideixin amb obres públiques o emmalalteixin.
Adeu a les gespes
Les actuacions amb l’arbrat estan orientades a reduir la temperatura urbana. Una estratègia a la qual també se sumen els arbustos i les plantes herbàcies que, segons Ventayol, contribueixen a reduir l’efecte illa de calor.
Així, als parterres, deixen enrere la presència de gespes i de flors de temporada amb finalitats ornamentals —més exigents en manteniment i consum d’aigua— i s’opta per plantes amb menys manteniment i necessitat de reg.
