Si fem cas a les dades de l’Observatori Fabra del període 1991-2020, el mes de setembre és el segon més plujós de l’any a Barcelona, just per darrere de l’octubre. Ara bé, aquest inici de tardor la pluja ens està fent el salt. En tot el setembre s’han acumulat tot just 13 l/m2, que és el 16 % del que marca la mitjana climàtica.
24 dels últims 27 mesos amb menys pluja
Ben mirat, s’està mantenint la tònica habitual que arrosseguem des del segon semestre del 2020, en què l’absència de pluja és la protagonista a Barcelona i a bona part de Catalunya. Dels darrers 27 mesos (a partir del juliol del 2020), només en tres ha plogut més del compte. La resta han estat eixuts. De fet, en set mesos, la precipitació mensual no ha arribat ni tan sols a la irrisòria xifra dels 10 l/m2.
Si bé durant el mes d’agost les tempestes van visitar amb una certa freqüència Barcelona i l’entorn metropolità, i fins i tot semblava com si s’hagués començat a trencar la dinàmica de la sequera, des d’inicis de setembre l’aixeta s’ha tornat a tancar.
Tan sols 410,8 l/m2 el darrer any
La situació no és tan greu com a mitjans i finals d’hivern, quan es va registrar el mínim de precipitació per a un període de 365 dies consecutius de tota la sèrie de dades (288,9 l/m2 entre el 25 de febrer del 2021 i el 24 de febrer del 2022). La pluja recollida al llarg del darrer any, a comptar des del 4 d’octubre del 2022 cap enrere, arriba als 410,8 l/m2. Tot i això, continua sent un valor molt per sota de la mitjana climàtica, que se situa al voltant dels 625 l/m2.
Es mantenen les condicions de sequera
En aquest sentit, les pluges de finals d’estiu han apaivagat lleugerament la sequera, tal com ho mostra el mapa de l’índex de precipitació estàndard (IPE) dels darrers nou mesos, del Servei Meteorològic de Catalunya. Segons el mapa, Barcelona es troba en una situació de sequera moderada i no pas excepcional com a finals de l’hivern.
Aquest índex per a períodes curts és útil per estimar la humitat del sòl. Per tant, això vol dir que la situació per als boscos ha millorat lleugerament i no és tan delicada. Per aquesta raó, i també perquè ja no fa ni la calor ni hi ha la radiació solar del pic de l’estiu, la serra de Collserola no presenta la sequedat de mesos enrere.
Ara bé, si s’amplia la finestra als darrers 24 mesos, que dona compte de l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassament, l’escenari és més preocupant. El dèficit pluviomètric que s’arrossega des de mitjans del 2020 fa que hi hagi una zona molt extensa de les comarques de Girona, de Barcelona, del Penedès i del sud-est de la Catalunya Central amb condicions de sequera excepcional. També en alguns punts del Pirineu, de Ponent i del Camp de Tarragona. Això explica que els embassaments de les conques internes no s’hagin recuperat (només han esmorteït el descens del nivell de l’aigua) malgrat les tempestes d’agost i part de setembre.
