Barcelona, ciutat de turons. De majoria amb roca metamòrfica, aquests contraforts de la serra de Collserola, s’alcen a diferent altura entre la gran metròpolis. Tothom els coneix o, si més no, en coneix uns quants. Alguns parlen de tres turons, altres de sis, però la realitat és que aquesta avançada de Collserola consta de set turons.
Anem a pams i comencem pels més grans, els que coneix tothom: els tres turons. Són tres elevacions de terreny que ocupen la part central dels set turons barcelonins. Visibles des de gairebé qualsevol punt una mica enlairat de la ciutat i també des de molts carrers.
Turó del Carmel (266 m)
El més alt és el del mig, el Turó del Carmel o la Muntanya Pelada, anomenada així atesa la seva manca evident de vegetació al seu cim. Arriba als 266 metres sobre el nivell del mar i gaudeix d’unes vistes espectaculars de 360 º. Una talaia perfecta, de fàcil accés i, si es vol, de poca caminada per assolir-ne el cim.
Turó de la Rovira (262 m)
Tot i que segons el lloc de la ciutat la percepció ens pot trair una mica, el turó de la Rovira és una mica més baix que el seu veí, el turó del Carmel. Concretament prop de quatre metres. Encara de més fàcil accés que el del Carmel, el turó de la Rovira és on s’ubiquen les bateries antiàeries del Carmel (els mal anomenats “búnkers” del Carmel).
Turó de la Creueta del Coll (245 m)
D’aquest turó, que queda un pèl més al sud i que també gaudeix d’una vista espectacular, en destaca l’elevat pendent que té a la seva solana, on se situa el parc de la Creueta del Coll. No és un pendent natural sinó que correspon a les restes d’una pedrera, que va restar en funcionament fins a la primera meitat del segle passat. Aquest fort pendent fa que l’accés al cim sigui especialment feixuc per la seva entrada meridional, mentre que és força més assequible per la part que mira a Collserola.
Els altres quatre turons, més discrets, es mouen entre els 100 i els 200 metres d’altura. Alguns, força coneguts. D’altres, gairebé desconeguts. De nord a sud són els següents:
Turó de la Peira (138 m)
Es tracta d’un turó inserit ja de ple en la trama urbana i convertit en parc. Dona nom a un barri i té una gran creu al seu cim, on també trobem un mirador esplèndid amb bones vistes, especialment cap a mar i al turó de la Rovira.
Turó del Putxet (183 m)
És el turó més alt després dels tres turons. També convertit en un parc, la seva vista queda una mica més limitada. Aquesta relativa manca de visibilitat respecte a la resta de grans turons queda compensada per una gran cobertura d’arbres que fan la passejada més agradable en època de calor.
Turó de Monterols (127 m)
Un dels turons més “desconeguts” pels barcelonins. Petita elevació que gairebé ha quedat engolida totalment per l’urbanisme. En queda estrictament la seva part més elevada, que és l’actual parc de Monterols.
Turó de Modolell (108 m)
Aquest és el gran desconegut. Engolit totalment per la ciutat hi ha un petit turó a prop de la plaça d’Adrià. El seu “cim” s’ubica just on hi ha el Monestir de Santa Maria Magdalena, tot i que realment costa d’apreciar. Es tracta del més petit dels “set grans” que us hem explicat.
Ara que, per a turons petits, el turó del Mont Tàber, a la Barcelona romana i de tant sols 16.9 m d’altura, a Ciutat Vella, on encara es poden veure les columnes del temple d’August.
