mero betanodavirus
Foto: UAB
Escolta aquesta notícia

(ACN/Redacció) El Servei de Diagnòstic Patològic de Peixos de la UAB ha confirmat el primer cas a Catalunya d’infecció per betanodavirus en un mero. L’exemplar, amb clars símptomes compatibles amb la infecció, el va detectar a la costa de Barcelona ciutat un membre de l’Associació de Pesca Submarina (APS) el 7 de setembre i el va fer arribar a la UAB. Les mostres del peix es van enviar a un laboratori de referència europeu per aquesta malaltia que va confirmar “una presència molt alta de virus en l’encèfal de l’animal”.

El betanodavirus, també conegut com a necrosi nerviosa viral (VNN), està provocant des de fa uns anys brots de mortalitat de meros i altres espècies de peixos per tot el Mediterrani. En els darrers temps se n’han detectat d’especialment greus a Grècia, al sud d’Itàlia, a Espanya i també a les illes Açores. A Espanya, es va detectar fa dos anys i mig, primer a les Balears i després a la costa de Múrcia i València, fins arribar a Barcelona.

En marxa una xarxa d’alerta i recollida de mostres

Aquesta identificació, juntament amb altres avisos de presència de meros morts o simptomàtics, confirma inequívocament l’avanç del virus i la seva presència en aigües del litoral de Catalunya. Davant del risc d’extensió i de nou brots que suposa la confirmació d’aquest cas —agreujat per l’elevada temperatura del mar d’aquest final d’estiu—, la UAB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han posat en marxa una xarxa permanent d’altera i recollida de mostres per identificar els casos i seguir l’evolució de la malaltia.

En aquest sentit, Francesc Padrós, investigador de la UAB, considera complicat establir plans de contenció a mar obert, sobretot en zones amb alta concentració d’exemplars, però també destaquen la vacuna comercial d’HIPRA per prevenir la malaltia en llobarros de granja com una “gran oportunitat”. De fet, avança que estan estudiant la possibilitat de vacunar la població de meros de les illes Medes per veure si funciona.

A favor del control del virus, destaca, hi ha el fet que el mero és un peix que “no es mou gaire”. Tot i això, s’ha demanat la col·laboració dels submarinistes perquè ajudin a detectar els meros morts per betanodavirus.

Troben un mero infectat per betanodavirus a la costa de Barcelona, el primer cas a Catalunya | mar Mediterrani, peix, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Què passa si ens mengem un peix infectat?

El betanodavirus és un virus que no es transmet als humans, ni als mamífers, ni tampoc a les aus. Els peixos infectats no són aptes per a l’alimentació, però Padrós assegura que si ens n’arribéssim a menjar un, “no passaria absolutament res”.