resum 2021 barcelona
Tempesta a mitjans de novembre cap al Vallès. Autor: Alfons Puertas - Observatori Fabra

Geociències Barcelona (GEO3BCN), del CSIC, ha liderat un estudi que ha estat publicat a la revista ‘Scientific Report’ en el qual s’han pogut identificar activitats antropogèniques i fenòmens meteorològics a partir del soroll de fons registrat per estacions sísmiques. El pas d’aeronaus, el trànsit de vehicles, així com la pluja intensa, les ratxes de vent i els trons produeixen vibracions que es propaguen pel sòl i que són diferents entre si, fet que permet detectar-les i conèixer-ne l’origen.

Per fer aquest treball es van fer servir dades d’un miler d’estacions sísmiques que es van col·locar l’any 2019 a l’oest de la península Ibèrica en el marc d’un projecte que tenia per a objectiu estudiar les característiques geològiques del subsòl a partir de la modelització d’ones sísmiques.

Aquest estudi posa sobre la taula com d’útil poden ser aquesta mena de registres per al seguiment meteorològic. Es tracta de dades de molt alta resolució que donen detalls sobre l’evolució espacial i temporal del vent, la pluja i les descàrregues elèctriques. D’aquesta manera es complementa la informació que proporcionen les xarxes d’observació meteorològica.

Com s’han detectat els trons, la pluja i el vent?

Els trons generen ones sonores que, al mateix temps, provoquen vibracions que es propaguen pel sòl. És per aquesta raó que les estacions sísmiques n’han pogut detectar. Aquestes vibracions s’han arribat a mesurar a desenes de quilòmetres del punt on s’havia produït la descàrrega elèctrica.

A l’esquerra, el registre sísmic associat al pas de vehicles per una autopista i, a la dreta, el senyal sísmic emès per un llamp al llarg de 44 km

Pel que fa a la pluja, són les vibracions causades per l’impacte de les gotes d’aigua al terra el que s’ha pogut detectar. En utilitzar una xarxa d’estacions sísmiques tan densa, fins i tot s’ha pogut observar l’evolució temporal i espacial de la pluja.

Finalment, en el cas del vent, el que s’ha mesurat són les vibracions generades pel moviment de la vegetació i per les variacions de pressió atmosfèrica. Tot i això, els autors apunten que no és senzill diferenciar entre els senyals produïts pel vent a les estacions sísmiques respecte a altres senyals derivades de l’activitat humana.