Són vuit plàtans alineats en dues fileres a l’esplanada que hi ha entre la Font Màgica i la Fundació Mies van der Rohe, a la plaça de Carles Buïgas. Es van replantar fa unes setmanes i no passen desapercebuts, per les dimensions i les estructures de fusta que els envolten. Van arribar a Montjuïc fa gairebé un segle, formaven part de l’actuació que es va fer amb l’Exposició Internacional del 1929 i ara s’han hagut de traslladar per la futura transformació de la Fira de Barcelona. El transplantament s’ha avançat al calendari d’obres perquè hi ha una temporada per fer-lo si es vol garantir la supervivència dels exemplars.
Replantar un arbre és una operació lenta, delicada i, segons els experts, “molt estressant”. Xavier Candela Campos, el cap del Departament d’Estratègia de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, ha explicat a l’Infobarris els passos que s’han de seguir així com la lenta espera que cal per saber si l’operació ha tingut èxit. Es calcula que la confirmació coincidirà precisament amb el centenari de l’Exposició Internacional i dels arbres.
Esperar que “s’adormi” per traslladar-lo
Candela destaca que la màxima de Parcs i Jardins és, sempre que sigui possible, no moure l’arbre d’on ha arrelat. Amb tot, en ocasions no és possible i cal plantejar si es tracta d’una espècie que es pot moure. En aquest cas es tracta de Platanus acerifolia, un arbre que accepta el transplantament, però aquest trasllat té un temps al calendari, que coincideix amb el període d’aturada vegetativa de l’exemplar. Aquest sol anar de la tardor (octubre-novembre) a finals de l’hivern (març com màxim).
Embolicar les arrels i compensar la capçada de l’arbre
Abans de moure qualsevol exemplar cal fer una operació delicada, gairebé quirúrgica. Els arbres tenen dues parts, una que es veu i una que no es veu, les arrels. Quan es treuen de lloc s’han de reduir el volum de les arrels i al mateix temps el de la capçada. Es tracta d’aconseguir un cert equilibri.
“Sempre seria molt més favorable que el volum de terra sigui el màxim de gran possible, però si les circumstàncies no ho permeten has de compensar les dues parts”, destaca Candela. “S’ha d’escarbotar una mota de terra a una distància raonable del tronc. Alhora vas embolcallant-ho amb una malla de fibra de coco i en fas una bola grossa”, explica. Per donar més consistència es fica també una malla de filferro que s’acaba oxidant i degradant. “Ajuda contenir però no evita que les arrels la perforin i conquereixin el nou espai”, afegeix.
Plantar-lo i que no es mogui
Un cop plantat, l’arbre necessita una bona estabilitat. Per aquest motiu s’hi col·loquen estructures que impedeixen que es mogui. Si es belluga les arrels no arrelen bé i l’arbre pot no sobreviure o caure. En el cas d’aquests plàtans durant els primers anys necessitaran un reg constant que es farà amb aigua freàtica. Actualment reben entre 80 i 100 litres d’aigua un parell de cops a la setmana.
Els vuit plàtans van ser replantats fa unes setmanes i ja tenen alguns brots i fulles verdes. Això, però, no garanteix que l’arbre estigui salvat. “És bon senyal, però aquests primers brots venen de reserves que l’exemplar té acumulades. Quan es tracta d’arbres d’aquestes dimensions cal esperar de dos a quatre anys, perquè és aleshores quan comencen a brotar a partir de les reserves que han fet al nou emplaçament”, comenta Candela.
No tots els arbres es poden transplantar
Espècies com els plàtans o les alzines, si es fa en el moment adequat, tenen moltes possibilitats de sobreviure. Les tipuanes, per exemple, són els arbres que més resisteixen un transplantament. Per contra, els xiprers, els pins o les coníferes tenen un percentatge d’èxit pràcticament de zero. Per aquest motiu, en aquests casos Parcs i Jardins no els trasplanta.
Altres exemples recents els tenim a la plaça de Sants, on s’han canviat d’emplaçament dues o tres alzines per la seva singularitat. Un moviment que s’ha de fer com a molt tard a inicis de la primavera. Un altre cas especial el trobem a Sant Andreu, on es va traslladar fa poc un gran llorer històric d’una clínica privada a un espai públic.
