Aquell tràgic final de l’any 2000 sempre és recordat com una de les dates negres de l’excursionisme català. Un temporal de vent de nord va causar la mort de 10 excursionistes al cim del Balandrau, al Pirineu oriental. La causa d’aquesta tragèdia va ser el torb, un fenomen molt temut a muntanya.
Què és el torb? Per què és tan perillós i temut
El torb és aquella imatge freqüent de veure les muntanyes com si estiguessin fumejant. Quan hi ha neu als cims, especialment si és recent caiguda, aquesta té forma de pols i molt poc compacta.
Si a això li sumem unes ràfegues de vent de més de 100 km/h, aquesta neu s’aixeca i pot impactar en les persones com si fossin petits ganivets de gel.
Alhora, si la temperatura és baixa, el fort vent, fins i tot huracanat, pot incrementar de forma brusca la sensació tèrmica amb valors molt negatius i poden produir hipotèrmies severes.
Què va ocórrer aquell fatídic dia? Un temporal de vent de nord va originar la catàstrofe
Ens trobàvem a les portes d’una autèntica tramuntana. El matí va començar plàcid, amb un bon sol que animava a qualsevol a fer una excursió a la muntanya. L’infern, però, va començar sobtadament de cara a primeres hores de la tarda, tot just quan els excursionistes iniciaven el descens del Balandrau.
Un vent huracanat de fins a 140 km/h i l’entrada d’un front des del nord amb una forta nevada va fer la visibilitat impossible. La temperatura va caure en picat i l’acció del fort vent va fer que la sensació tèrmica arribés a xifres gelants.
Els –15 ºC sumats a l’acció del vent varen produir hipotèrmies i la neu aixecada va reduir la visibilitat i va fer desorientar els excursionistes, quedant alguns atrapats sota congestes de sis metres de neu al torrent de Fontlletera. Aquesta situació va comportar 10 víctimes mortals.
