
S’esgota l’octubre, un mes que passarà a la història climàtica de la ciutat pel fet de ser extremament plujós. S’han recollit fins ara gairebé 300 litres a l’Observatori Fabra, una xifra que el col·loca en segona posició entre els més plujosos des del 1914. Enguany també s’ha registrat el rècord de més precipitació en un octubre a l’Observatori Fabra: 159 litres el dia 3. A Can Bruixa (les Corts) es van recollir fins a 207 litres en 24 hores el 3 d’octubre, una xifra rècord d’aquest observatori meteorològic.
La pregunta del milió és saber si la ratxa humida tindrà continuïtat o bé quedarà estroncada al llarg del mes de novembre.
Previsió a curt i mitjà termini: repunt dels ruixats per encetar el novembre
Els mapes per a d’aquí a pocs dies auguren un possible repunt de la inestabilitat atmosfèrica coincidint amb l’entrada del mes de novembre. Els models a mitjà termini pronostiquen el predomini de les altes pressions per encetar el novembre, però també la presència d’aire més fred en altura. Aquest escenari, combinat amb l’existència d’un flux marítim en superfície, podria fer aflorar les precipitacions a Catalunya, sobretot a la costa.

Sense consens pel que fa a la pluja entre els dos grans models de previsió a llarg termini
Malgrat aquest inici de novembre més insegur, els dos grans models de previsió estacional no s’acaben de posar d’acord en com serà pluviomètricament el novembre. Mentre que el centreeuropeu (del Servei del Canvi Climàtic de Copernicus C3S / ECMWF) preveu un octubre més plujós de l’habitual a Catalunya, amb valors de fins a 20 litres per damunt de la mitjana a la costa, el model de l’agència nord-americana NOAA no albira cap tendència clara.


La disposició de la precipitació mensual, força abundant a la costa mediterrània, en el cas del model centreeuropeu podria fer pensar en la presència de bosses fredes en altura i/o de vent de component mediterrani. Els màxims de precipitació cap a l’Atlàntic també auguren la presència de borrasques i el pas de fronts atlàntics freqüents a les costes occidentals de la península Ibèrica. El model americà, per contra, no mostra cap situació clara i desmunta en bona mesura la presència de borrasques atlàntiques rellevants.
Convé tenir present, en qualsevol cas, que les previsions a llarg termini són de fiabilitat baixa, tot i que sovint són bons per tal d’albirar tendències generals.
Consens clar en el cas de la temperatura
Si en alguna cosa coincideixen els dos grans models de previsió estacional de cara al novembre és en la temperatura, la qual sembla que se situarà força per damunt de la mitjana climàtica. El model centreeuropeu albira un valor mitjà d’entre un i 1,5 graus per sobre i el nord-americà, una anomalia de temperatura positiva d’entre un i dos graus a bona part de Catalunya.
Mapes d’anomalia de temperatura per al novembre. A l’esquerra el model americà (NOAA), a la dreta el centreeuropeu:


Com hauria de ser el temps d’un mes de novembre clàssic a Barcelona?
Estadísticament el novembre acostuma a combinar els dies insegurs amb l’existència de jornades tranquil·les a causa de l’arribada dels primers centre d’altes pressions (anticiclons), propis dels mesos freds de l’any a Catalunya. La temperatura acostuma a patir alts i baixos notables i es poden observar les primeres entrades de fred rellevants de la temporada sobretot a les acaballes del mes.
Si ens fixem en les dades de l’Observatori Fabra de Barcelona podem comprovar que és el quart mes més plujós de l’any. La precipitació mitjana del període 1991-2020 és de 59 litres per metre quadrat. Pel que fa a la temperatura, la mitjana de les màximes és de 15,3 ºC mentre que la mínima mitjana és de 9,2 ºC.