Juny ha acabat com un dels més càlids registrats mai a Barcelona i juliol sembla que vol seguir la seva petja. Els models estacionals ens donen una idea del possible comportament del mes més sec de l’any i el segon més calorós, només per darrere de l’agost.
La calor extrema pot tornar ben aviat
Tant el model europeu del Centre de Predicció de Mitjà Termini (ECMWF) com el model americà de la NOAA marquen un juliol amb molta calor. De fet, tots dos models marquen anomalies càlides molt importants, tant a Catalunya com a la resta d’Europa.
En aquest sentit, el model mensual de la NOAA mostra un mes que, en còmput general, podrà ser molt més càlid del que seria habitual a gairebé tot Europa, i hi marca un altre cop màxims especialment importants al nord d’Espanya, Catalunya, però sobretot a França i també centreuropa.
La unanimitat entre els dos models és contundent i el model europeu dibuixa pràcticament fil per randa el mateix escenari. En aquest sentit, en la seva predicció setmanal anuncia una setmana vinent especialment dura en què es podria donar una altra onada de calor extrema i duradora a bona part de l’Europa occidental.
Una situació gairebé estancada que el mateix model europeu allarga amb menys intensitat fins ben entrat el mes d’agost. I ho fa amb menys intensitat amb tota probabilitat perquè en un pronòstic a tan llarg termini la dispersió és més gran.
Sigui com sigui, vermells intensos als models. Mala peça al teler en un any que ja era previsible després del rècord històric de temperatura a Barcelona del mes d’abril, dels podis del maig i el juny, i amb les calorades extraordinàries i superacions massives de rècords a més de mig Europa, on s’han batut rècords de calor tant de dia com de nit.
La pluja, l’esperança
Si la temperatura és la ja clàssica gran batalla perduda, l’esperança arriba amb la pluja. En aquest sentit el model americà aposta per dibuixar un escenari que fa pensar en xàfecs i tempestes de tarda freqüents a bona part del Mediterrani, península Ibèrica inclosa.
Cal remarcar, però, que aquesta pulsació humida no queda tan clara en el cas del model europeu i que, independentment que es pugui tractar d’un mes plujós, estem parlant de superar unes mitjanes de pluja que, a moltes comarques, són especialment baixes en el mes de juliol.
A tall d’exemple, a Barcelona, amb 30 litres de pluja ja superaríem la normalitat climàtica, un fet que pot passar fins i tot només amb una única tempesta.
No és el cas, però, dels Pirineus, on al juliol la pluja pot arribar a superar, de mitjana, els 100 litres mensuals al voltant del Ripollès.
El balanç definitiu del comportament d’aquest juliol, el sabrem d’aquí a un mes.
