Tot i que encara falta una setmana per a la Diada Nacional de Catalunya, molta gent ja pensa en el temps que farà aquest dia tan assenyalat. Des de btveltemps ja anem analitzant què ens podem trobar. I cada model de previsió a mitjà termini diu una cosa: des de calor fins a possibles tempestes fortes.
Model europeu vs. americà
Hi ha diferents models de previsió que analitzen l’estat actual de l’atmosfera i en fan projeccions de futur. Des dels models mesoescalars, que ens donen un nivell de precisió geogràfica acurada però poc espai futur, fins als models sinòptics, que poden fer projeccions a més de 10 dies vista.
Els sinòptics, doncs, ens donaran un nivell de precisió espacial limitat, però ens servirà per veure possibles tendències de futur. I en aquests models és on hi entren els que fan el mitjà termini.
Entre els models a projeccions més avançades en el temps existeixen dos grans pesos pesants a nivell mundial: el model europeu (ECMWF) i l’americà (GFS). També fan modelització per a les properes hores o els propers tres dies. Però en tots dos casos la projecció arriba fins als 10 dies. I en el cas del GFS fins als 15.
Lògicament, el nivell d’encert i fiabilitat dels models ha crescut enormement, però quan es tracta de previsions a cinc dies o més, explicar fenòmens locals o fer una previsió acurada d’un indret és molt més complicat. I encara més quan cada model “va a la seva”.
I és el que justament diuen per a un dia tan assenyalat com és la Diada Nacional de Catalunya. Si els dos models per a una setmana vista indiquessin el mateix patró es podria perfilar una mica per on aniran els trets de la previsió. Però malauradament, dir quin temps farà exactament a Barcelona o a Catalunya el proper 11 de setembre és impossible si cadascú va per una banda.
GFS: amb domini de la calor i la manca de pluja important
Per una banda hi ha el model americà GFS. Per a la Diada ens planta el que es coneix com a una dorsal en altura. Més aviat manté la situació que podem tenir bona part de la setmana entrant, amb depressions a Portugal, i per tant quedaríem en el sector ascendent de la massa d’aire, és a dir, a la part dominada pel vent del sud càlid.
La pertorbació atlàntica quedaria molt lluny, sense possibilitat d’entrades fresques que provoquessin pluja abundant o baixada clara de temperatura.
L’evolució del mateix model GFS per al dia següent ens indica que les coses no canviarien gaire. Seguiríem amb vents del sud i poca història meteorològica.
Segons el GFS, doncs, la Diada serà de temps tranquil i amb absència de pluja. Com a mínim, general.
El model europeu ens portaria més sarau
Per una altra banda hi ha el model a mitjà termini europeu. Divergeix una mica respecte del model americà, i en aquest cas ens acosta els anomenats solcs per ponent.
D’aquesta manera no tindríem una situació quasiestacionària, sinó una de més dinàmica. Al cap i a la fi, més regirada.
Durant la nit de la Diada ja se’ns aniria atansant una massa més inestable des de ponent. De moment, aparcada també a l’oest peninsular. Això pot fer que fins divendres ben bé no canviï gens el temps. Suavitat i alguns núvols produïts per la mateixa xafogor.
Els centres d’acció (anticiclons i depressions) estan distribuïts lleugerament diferent al model GFS. Com a mínim, a l’oest peninsular la pluja seria més apreciable.
Més endavant, en la transició entre la Diada i el diumenge, aquest solc podria evolucionar més cap a l’est.
A més, el solc es faria més profund a Galícia, cosa que implicaria tempestes més extenses i més generals a l’oest peninsular.
En el cas de Catalunya, en els mapes d’evolució del model europeu estaríem en una zona anomenada de difluència en altura. Això sol provocar la formació de núvols i algunes tempestes, amb l’aparició de petites depressions secundàries a l’entorn mediterrani.
En aquest sentit, si qui acaba perfilant millor l’evolució atmosfèrica és el model europeu, durant la Diada tindríem un temps més inestable. Amb més ruixats i tempestes escampades irregularment pel territori, i sobretot amb una tarda de la Diada més regirada. Probablement, al Pirineu i la costa tarragonina hi hauria més ruixats.
N’estarem ben pendents, evidentment, des de btveltemps. A hores d’ara falta una setmana per a la Diada, tot un món en meteorologia, i tota una galàxia quan es tracta del setembre.
