El febrer marxa i ens torna a deixar unes dades escandalosament càlides, tot i no superar cap rècord històric. Després d’un febrer que ha fet de març (i en què els models estacionals han captat l’essència del mes), ara arriba el març, que els mapes apunten que farà el que toca.

Els dos grans models estacionals coincideixen

La dita popular diu que el març “marçot, mata a la vella i la jove si pot” en referència que el març és un mes d’impàs entre l’hivern i la primavera.

El cert és que tant el model de previsió estacional europeu com l’americà coincideixen a apostar per un març normal.

Anomalia de temperatura segons el model americà. Font: NOAA/CPC

Un fet poc noticiable que ho és atès a la dificultat (cada vegada més) de trobar mesos que s’ajustin a la normalitat.

Així, els models aposten per unes temperatures ajustades al que seria habitual i un ambient clarament més càlid a Centreeuropa i els països escandinaus.

Tot i això, recordeu que es tracta d’un pronòstic a molt llarg termini i que intenta marcar una idea global del que pot passar en un període de 30 dies, amb la qual cosa s’obvien possibles entrades d’aire fred i calor que, malgrat que puguin existir, podrien continuar comportant un mes amb un comportament tèrmic habitual.

Podria ser una mica més plujós

També els dos models aposten per una situació a escala europea que facilitaria l’arribada de pluges.

Anomalies de temperatura (esquerra) i pluja (dreta) distribuïdes pel Meteocat basades en el model europeu (ECMWF). Font: Meteocat

Així, s’intueix la possible presència d’un centre d’altes pressions potent i ferm a l’Europa més occidental que podria impulsar vents més de llevant o el pas d’algunes borrasques per la zona Mediterrània.

Què és habitual a Barcelona el mes de març?

En poques paraules, la normalitat el mes de març és el que hem tingut aquest mes de febrer. Ni més ni menys, gairebé clavada a la dècima.

Amb les dades històriques de l’Observatori Fabra, es tracta d’un mes que ens dona unes temperatures màximes mitjanes de 15,1 ºC i unes mínimes de 7,5 ºC per una mitjana mensual d’11,3 ºC per al període 1981-2010, unes dades que han pujat 0,4 ºC amb el canvi de període de referència al 1991-2020.

Es tracta d’un mes que comença a notar-se el pic de precipitacions de la primavera, amb registres mitjans que superen ja els 50 litres, malgrat tot, amb una gran irregularitat. Mesos de març en què no ha plogut i mesos de març amb autèntics temporals de pluja.

També és el març el darrer mes que ens permet veure neu a cotes baixes, tot i no ser el més habitual. Sense anar més lluny tothom recorda aquell 8 de març del 2010 i els episodis de neu més recents del 2018, amb neu a Collserola. Una neu que, en el cas de l’Observatori Fabra s’ha arribat a veure fins ben entrat el mes d’abril en els anys 1972 i 1919.