L’episodi de pluja i tempestes més o menys generals que s’entreveia dies enrere s’esvaeix. Les tempestes finalment no arribaran a Barcelona o, si ho fan, serà d’una forma molt més testimonial del que semblava. Els mapes fan un tomb gairebé definitiu que ens deixa al marge de la part més activa de l’embossament d’aire fred
Un embossament d’aire fred a l’oest de la península
Aquest dimecres hem vist com un embossament d’aire fred s’ha despenjat de la circulació general atmosfèrica a l’oest de la península.
Aquest fet era l’inici del que ahir semblava un canvi important de temps per als propers dies a bona part de la península, però els dubtes en el trajecte dels darrers dies es van transformant en certeses i tot fa pensar que la part més activa ens podria esquivar.
La bossa d’aire fred finalment es dividirà en dos
La trajectòria de l’aire fred serà la que acabarà marcant el decurs del temps futur, tant a Barcelona com a la resta del territori i si ahir semblava que una de les opcions més probables era que ens pugués afectar de ple, avui, a poc més de 36 hores del moment clau, tot sembla indicar el contrari.
Així, el model europeu, que ahir apostava per una gran tongada de tempestes s‘ha acabat plegant a l’escenari que marcava ahir l’altre “gran”, el GFS.
Tot i que encara hi ha marge per a canvis en el pronòstic, tot fa pensar que l’embossament d’aire fred quedarà dividit per dos. El gruix de l’aire fred marxarà ràpidament cap al Cantàbric i el sud de França i quedarem en espera d’una segona bossa d’aire fred, que quedarà al sud de la península i que podrà afectar-nos en dies posteriors, tot i que sembla que tampoc de manera directa.
Així, les tempestes quedaran divendres concentrades a l’Aragó i els Pirineus i, tot i que el cap de setmana s’entreveu insegur, no es veu un episodi de tempestes generals ni generoses com alguns mapes indicaven dies enrere.
Malgrat tot, és probable que el pronòstic final encara pugui ballar una mica, tot i que s’entreveu complicat veure un nou gir de 180 graus.
La sequera s’agreuja i les oportunitats s’acaben
Aquest 1 de juny vam entrar en el que és l’estiu meteorològic, que comprèn els mesos sencers de juny, juliol i agost.
L’estiu astronòmic no arribarà fins al 21 de juny, però el cert és que d’una manera o d’una altra tenim l’estació més càlida i seca de l’any ben a tocar i continuem amb un dèficit hídric important.
Els pics de pluja tradicional de la tardor i la primavera han punxat a casa nostra en un any 2021 en què amb prou feines es ha deixat 140 litres, la meitat (un 55 %) del que seria habitual. La sequera s’agreuja i afecta bona part del territori, no pas per al consum de boca, però sí per a l’estat de la vegetació.
Una regada abans de l’arribada de la calor estiuenca seria un regal per als boscos en uns darrers mesos especialment secs i serviria per encarar amb més garanties l’estiu, però de moment no sembla que hagi d’arribar.
El temps s’esgota i les oportunitats també.
