Les tempestes acostumen a arribar ben amunt. A l’estiu, poden arribar fins als 12.000 o 14.000 metres d’altura amb certa freqüència. La tempesta d’aquest dijous al Vallès i el Maresme no ha arribat tan amunt, però ens pot ajudar com a referent geogràfic amb el sostre del planeta, l’Everest.
Una tempesta a l’altura de l’Everest
8.848 són els metres d’alçària que té el sostre de la Terra. Més o menys l’altura a què arribava el cumulonimbus calvus que s’ha pogut veure avui a Barcelona des de diversos punts de Barcelona mirant cap al nord-est.
#cumulonimbus #calvus #pileus #praecipitatio sobre el #Vallès hace unos minutos desde #obsFabra @AEMET_Cat @meteocat @wmo @eltempsTV3 @btveltemps @ame_asociacion @RAM_meteo @AEMET_SINOBAS @Monica_Usart @TomasMolinaB @AlfredRPico @tiempobrasero @Rub_dc @Divulgameteo @StormHour pic.twitter.com/BhELGmvLVk
— Alfons Puertas (@alfons_pc) June 4, 2020
Estructura tempestuosa espectacular sobre la Serra de Marina ara mateix
Es veu el que semblaria un Wall Cloud I el Pileus#Storm#SantAndreu pic.twitter.com/dE7Q8ax3v7— SantAndreuMeteo (@avantocat) June 4, 2020
La manca d’una enclusa ha facilitat veure amb definició el sostre de la tempesta, que segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia se situava entre 8.000 i 10.000 m d’altura, un Everest.
Dit d’una altra manera, durant uns minuts ens hem pogut imaginar com veuríem l’Everest si fos al Baix Montseny o el Maresme. I, evidentment, qualsevol muntanya real propera, sigui el Montnegre-Corredor (amb poc menys de 800 m d’alçària) o el Montseny (amb 1.700) queden totalment empetitits davant d’aquesta majestuosa estructura de gairebé 10.000 m d’alçària.
