compartir
Les platges de Barcelona estan formades per sorres fines i fangoses i tenen una mitjana de cinc metres de profunditat, a excepció de la platja de Llevant, que en té tres. Són algunes de les dades que es poden extreure del primer mapa dels hàbitats marins, presentat pel Departament de Territori i el d’Agricultura. Aquest plànol submarí també mostra —de color verd— els sediments i residus que descansen davant del port de Barcelona, així com les canalitzacions —en color vermell.
El mapa dels hàbitats marins de la costa catalana dona resposta a un buit d’informació. A més d’analitzar els sediments, el tipus de fons marí i els hàbitats, també s’ha mesurat i reproduït la batimetria dels primers 50 metres aigua endins. Això vol dir la topografia marina amb les elevacions del terreny o, en alguns punts de la costa catalana, la presència de coves marines.
Eina per a la gestió marina
Tota aquesta informació tindrà moltes vessants pràctiques. És essencial a l’hora de planificar i gestionar el litoral, amb una localització acurada dels indrets que cal protegir o d’elements a tenir en compte abans de prendre decisions en la línia de fer-hi dragats, abocaments de sorres o sediments a platges, o projectes que suposin l‘ocupació del fons marí.
També serà útil per avançar en la investigació científica, ja que permet visualitzar la diversitat dels hàbitats de les nostres costes i, a partir d’aquí, fer-ne conscienciació. Permetrà extreure’n informació útil per avaluar efectes del canvi climàtic com la pujada del nivell del mar. I, entre altres aspectes, també és interessant per a la pràctica d’activitats lúdiques aquàtiques (com el submarinisme o la navegació) o de la pesca professional i recreativa.
Quatre anys de prospeccions
Per fer realitat el mapa d’hàbitats marins, diversos departaments i agències de la Generalitat han treballat conjuntament durant quatre anys. En aquest temps s’han fet prospeccions al llarg de tota la línia de costa catalana. Dos tipus d’embarcacions i una avioneta, per la zona menys profunda, han estudiat el fons marí mitjançant diferents sensors per determinar-ne la geomorfologia, la fondària i la batimetria.
A més, ha pres mostres dels sediments i ha fet filmacions submarines per identificar els hàbitats existents. El projecte ha suposat una inversió de 3,9 milions d’euros, finançat en un 75 % a través del Fons Europeu Marítim i de la Pesca.
