Segons l’‘Anuari de contaminació a Barcelona 2019′, dut a terme per l’entitat Contaminació Barcelona, un grup d’investigadors independent, i amb el suport de la Fundació ENT, més del 50 % de la població de Barcelona viu enmig d’un soroll per sobre dels límits permesos per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Si ens fixem en el llindar establert en l’Ordenança del medi ambient, més baix que el de l’OMS, el percentatge baixa però encara supera el 30 % de la població que viu amb nivells de soroll per sobre del permès. El soroll, com la qualitat de l’aire, provoca greus perjudicis per a la salut.
A la nit el problema s’agreuja
Segons l’anuari, a les hores diürnes hi ha un 55 % de la població que supera el llindar de soroll permès per l’OMS, però a la nit el problema s’agreuja i s’arriba al 57 %. En canvi, si mirem els barems establerts per l’ordenança local, durant les hores diürnes és un 34 % de la població i durant les hores nocturnes, un 33 %, gairebé el mateix.
L’oci nocturn, el turisme o el trànsit són alguns dels responsables principals de l’excés de soroll a la ciutat. A Barcelona se celebra des de fa tres anys la Setmana sense Soroll, precisament amb l’objectiu de prevenir la contaminació acústica.
Efectes sobre la salut
L’exposició continuada al soroll pot causar:
- Pèrdua d’audició.
- Estrès: desregulació hormonal, nivells de glucosa en sang, canvis cardiovasculars com hipertensió arterial, arterioesclerosi o malaltia isquèmica del cor. També pot desencadenar afectacions al sistema immunològic i diabetis de tipus 2.
- Pertorbacions del son: insomni, fatiga, somnolència, efectes psicològics i emocionals i amb efectes de rendiment en tasques cognitives.
Segons la investigadora de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) Maria Foraster, la contaminació acústica, sobretot la vinculada al trànsit, pot “derivar en malalties cròniques que poden contribuir a un augment de la mortalitat”. Concretament, Foraster assegura que el soroll del trànsit “s’associa a malalties cardiovasculars”, entre les quals l’infart de miocardi és la més comuna.
Actualització del Mapa de Soroll
Els investigadors denuncien que l’últim Mapa de Soroll de Barcelona aprovat oficialment es va fer l’any 2012. Segons Miquel Ortega, que lidera el grup d’experts que han fet l’anuari, una directiva europea obliga les ciutats a fer públiques les dades del soroll cada cinc anys. L’actualització s’hauria d’haver presentat, doncs, l’any 2017. Segons denuncien, l’Ajuntament de Barcelona, per tant, està incomplint amb Europa. A més, consideren que la falta de dades públiques implica que no s’han planificat mesures correctores per a l’excés de soroll.
L’Ajuntament de Barcelona explica que està treballant en l’actualització del mapa. Per contra, argumenta que va donar a conèixer l’actualització de les dades a la darrera taula del soroll, celebrada el juny del 2018. A més, assegura que va traslladar tota la documentació a la Generalitat i que és l’organisme català qui té la responsabilitat d’aprovar-les.
