Ens trobem en un cap de setmana marcat per uns ingredients meteorològics completament estiuencs: sol, calor, xafogor, brises en règim de marinada i nuvolades convectives que creixen en àrees dels Pirineus i el Prepirineu.
Us volem fer pedagogia sobre aquests dos conceptes, que fan referència a dues configuracions sinòptiques, és a dir, dos elements que caracteritzen l’atmosfera en un moment determinat i en una regió concreta del planeta.
Una baixa pressió relativa o baixa tèrmica és una petita zona d’inestabilitat, que no sempre surt reflectida en els mapes isobàrics, però és fàcil de detectar perquè normalment hi apareix una “B” de pertorbació sense que les isòbares tanquin aquest centre d’acció. Normalment es produeix una petita inflexió o ondulació de les isòbares, en un context anticiclònic, que expressa aquesta lleugera inestabilitat, que pot ser suficient per generar grans tempestes a l’interior peninsular i especialment entorn de tots els sistemes muntanyosos.
Un pantà baromètric és una configuració de l’atmosfera que no presenta centres d’acció ni la presència de masses línies isobàriques, de tal manera que és un terreny indefinit o ambigu entre les altes o les baixes pressions i és molt típic dels mesos càlids.
Així doncs, quin és el pronòstic quan tenim aquestes configuracions?
En general, hem d’esperar un temps benèvol i càlid a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb matins assolellats i tardes amb possibilitat que arribin núvols procedents de les tempestes que es formen a molts quilòmetres de distància. En canvi, cap al nord de Catalunya i especialment als Pirineus, el Prepirineu i comarques de Girona cal esperar un temps més remogut durant les tardes, amb tempestes, xàfecs, tronades i fins i tot calamarsades.
Tant amb una baixa tèrmica com amb un pantà baromètric, són les condicions locals les que prenen el protagonisme en la concreció del temps que farà a cada zona: la presència d’humitat, l’escalfament en superfície, la quantitat d’aire fred en altura, el xoc de vents a causa dels sistemes muntanyosos, la capacitat d’ascendència de la massa d’aire… Tot això determina la possibilitat, intensitat i extensió de les tempestes que es formen durant les tardes.
