neu als Pirineus
neu als Pirineus el març de 2020

Aquests dies s’ha parlat molt del futur de la candidatura Pirineus-Barcelona 2030. La disponibilitat o no de neu en un hipotètic 2030 ha fet que fins i tot el diputat al Parlament Joan Canadell en fes esment en una piulada en què, per intentar defensar la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern dels Pirineus 2030, ha aconseguit aixecar polseguera a les xarxes socials.

Tots els escenaris indiquen temperatura més alta

El cert és que ja s’ha investigat molt sobre la incidència del canvi climàtic tant a Barcelona com als Pirineus i tots els escenaris (que ja existeixen) projecten una temperatura clarament més alta i amb tendència clara a continuar pujant.

Tot i que el futur dependrà en bona mesura de les accions que com a societat prenem en el present i futur més propers, alguns estudis recents ja posen fil a l’agulla amb dades que corroboren que l’escalfament planetari és una realitat al planeta i que, a més a més, l’entorn mediterrani s’escalfa més ràpidament que la resta del planeta, en el que es coneix com a “punt calent”.

Una investigació recent del projecte CLIM’PY, amb la participació del Meteocat, MeteoFrance, l’AEMET, el CSIC i Andorra Recerca i Investigació (entre d’altres) conclou que als Pirineus la temperatura mitjana s’escalfa 0,2 ºC per dècada per un total de prop d‘un grau d’escalfament ja acumulat.

Lligat a aquest escalfament, tots els estudis i investigacions recents han trobat que el nombre de dies de fred va en clara disminució mentre que el de dies càlids, per contra, va en augment. I aquest descens en el nombre de dies freds és encara més evident al sud dels Pirineus (més que no part al vessant nord).

L’augment de la temperatura fa que, en tots els escenaris, es prevegi una pujada global de la cota de neu.

La precipitació, lleugerament a la baixa, especialment al vessant sud

També hi ha projeccions per al que ha passat, està passant i pot passar en el futur relacionat amb la precipitació. En còmput global els estudis més recents detecten una disminució d’un 2,5 % per dècada de la quantitat de precipitació caiguda en els mesos hivernals.

La dada, que no és significant des del punt de vista pirinenc, sí que ho és si s’analitza el sud del Pirineu, on el descens arriba al 4,4 % per dècada.

Menys precipitacions i amb ratxes seques més llargues

El 2021 un recentíssim article elaborat pel Grup de Climatologia del Departament de Geografia de la UB va lligar per primer cop els períodes sense pluja i l’augment de la temperatura als Pirineus.

En aquest article s’afirmava que els períodes sense pluja als Pirineus es podrien allargar prop de cinc dies si es mantenen les emissions actuals i es concloïa que l’augment de temperatura podia arribar, en el pitjor dels casos, als 6 ºC, tot i que la mitjana des escenaris apuntava un augment proper als 3 ºC, una autèntica barbaritat climàtica.

Nevarà el 2030?

Que la tendència global sigui a un escalfament i una reducció de les precipitacions no implica que en un any concret o en uns mesos concrets, la disponibilitat de neu pugui ser especialment abundant.

Així, tot i que tot fa pensar en una disminució dels recursos, no són descartables episodis puntuals especialment nivosos, com ja indiquen alguns estudis. Tampoc no són descartables episodis sonats de fred, puntuals. Tot i això, una flor no fa estiu.