Barcelona supera els 40 dies sense pluja: els models obren la porta a un possible canvi a Catalunya

La pluja sembla haver desaparegut del mapa aquest estiu. El paraigua i l’impermeable fa tant de temps que no surten de passeig que gairebé costa recordar on els vam deixar. Després d’un juny excepcionalment càlid i sec, la primera meitat del juliol ha consolidat la mateixa tendència: temperatura elevada, xafogor persistent i precipitacions molt escasses a bona part de Catalunya.

Només alguns ruixats localitzats han trencat puntualment la monotonia. Des d’inicis de juliol s’han recollit fins a 16 l/m² a Puigcerdà, 11 l/m² a Port del Comte i 6 l/m² a Sort, segons dades de les estacions oficials del Meteocat. Mentrestant, a Barcelona la ratxa continua intacta: els barris de la ciutat ja encadenen més de 40 dies sense pluja mesurable.

Però aquesta sequera és general a tot el país? Quant fa que no plou a les diferents comarques? I, sobretot, hi ha indicis que la situació pugui canviar?

Els models meteorològics comencen a dibuixar alguns moviments de cara a l’agost que podrien alterar el patró de les últimes setmanes, tot i que encara amb la prudència que exigeix una previsió a aquest horitzó.

Més de 40 dies sense pluja

La ratxa seca ja supera els 40 dies en moltes poblacions. A Barcelona, l’Observatori de Can Bruixa (les Corts) acumula 43 dies sense pluja mesurable, mentre que Vallcarca, Gràcia i el Tibidabo n’encadenen 42.

La situació és molt similar a bona part del litoral i del prelitoral: Badalona, Canet de Mar, Gavà, Figueres, Montblanc i Riudoms també arriben als 43 dies, i Arenys de Mar, Calella, Cardedeu, el Masnou, l’Ametlla del Vallès i Sant Feliu de Guíxols ja superen els 40.

No és, però, una situació homogènia a tot Catalunya. En punts de l’interior, dels Pirineus i Prepirineus, alguns ruixats de les darreres setmanes han permès escurçar lleugerament aquesta ratxa. Tot i aquestes diferències, el denominador comú és clar: fa setmanes que la pluja no arriba de manera general i persistent al país.

Possible canvi de tendència a finals de juliol

La situació d’estabilitat i estancament atmosfèric podria trencar-se o començar a desestabilitzar-se en vista als últims dies de mes. Ja són força models els que apunten a la possibilitat que entre el dimecres o el dijous 22 o 23 de juliol, vagi retirant-se la massa d’aire càlida de casa nostra i puguin arribar aires més renovats.

Uns dies més seguirem amb l’advecció càlida del sud amb pols en suspensió i calitja, però sembla indicar que podria tenir una data final, encara que un pèl llarga. A mitjans de la setmana que ve, un potent anticicló a l’Atlàntic juntament amb les baixes pressions a Escandinàvia podrien afavorir que es canalitzés vent del nord o nord-oest i afavoriria un lent i progressiu descens de la temperatura.

Encara que trigarem força dies a parlar d’una normalització dels termòmetres, perquè encara és lluny, podríem dir que hi ha símptomes de canvis que, venint d’on venim, ja és molt.

Així doncs, i encara ho diem amb la boca petita, en menys d’una setmana podríem deixar enrere l’ambient feixuc, pesat i enganxós de la costa, encara que fos per uns dies. Així, la xafogor podria ser la primera en acomiadar-se.

Aquest possible escenari una mica més confortable dins d’un context de calor més suportable, malauradament podria no portar-nos precipitacions. Un fet que allargaria la ratxa seca fins als 50 dies molt probablement a molts municipis del litoral i prelitoral.

Cap a un tram final de l’estiu calorós, però més plujós

Tot apunta que el tram final de juliol podria començar a insinuar un canvi de patró que tindria continuïtat durant l’agost. Els models mensuals, tant l’europeu com el nord-americà, coincideixen a dibuixar un escenari amb una precipitació superior a l’habitual a bona part de Catalunya. Tot i que aquest tipus de models tenen una incertesa elevada, sí que ofereixen pistes sobre la tendència general de l’atmosfera a escala de setmanes.

Pel que fa a la temperatura, els dos models continuen apostant per un agost més càlid del que tocaria, però sense anomalies extremes. La principal novetat podria arribar amb la pluja: un ambient més dinàmic, amb més entrades d’aire fred en altura i una probabilitat més alta que es formin xàfecs i tempestes. Si aquest escenari acaba confirmant-se, el tram final de l’estiu continuaria sent calorós, però amb una atmosfera molt més activa que la de les últimes setmanes.