La presència habitual de porcs senglars als carrers de Barcelona s’ha convertit en un problema per la ciutat, perquè han guanyat confiança amb les persones. La biòloga i cap de comunicació del CREAF, Anna Ramon, explica al betevé directe que “hi ha gent que encara pensa que quan un porc senglar va a la ciutat es perquè no troba aliment al bosc i llavors el vol alimentar. Això no és veritat, els senglars s’acosten a les ciutats perquè allà els resulta més fàcil trobar l’aliment, que no buscar-lo al bosc“.
D’aquesta manera, la biòloga recomana “no alimentar els porcs senglars, no tocar-los i mantenir-se a distància, sense acostar-s’hi a ells“. Anna Ramon recorda un estudi de la Universitat de Barcelona que alertava novembre que “els senglars poden ser font de contagi de l’hepatitis E a Barcelona, una malaltia lleu per la majoria de persones, però que pot ser molt greu en dones embarassades”.
Baixa la població
Els darrers informes publicats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya indiquen que la població de senglars a Collserola ha disminuït fins a un 50 % l’any 2024. Per Anna Ramon, això vol dir que “les mesures que es prenen estan funcionant i són efectives”.
Alguna d’aquestes mesures de control són “les captures dels animals que s’acosten a la ciutat, la protecció dels contenidors amb tancats de fusta o la caça“, enumera la biòloga. Fins i tot, la sequera dels darrers anys “ha deixat els boscos amb menys aliment de glans per als animals i n’ha afectat la capacitat reproductiva”.
La importància de la caça
Anna Ramon defensa les caceres de senglars com una mesura de control de la població. La biòloga opina que “davant la visió de la caça com una activitat poc prestigiosa, la capacitat de les batudes per controlar el nombre de senglars és molt important“.
No obstant això, la quantitat de caçadors ha disminuït en els darrers anys. “Si l’any 2012 es van concedir unes 69.000 llicències de caça, en aquesta darrera temporada se n’han atorgat unes 33.000, menys de la meitat que fa 12 anys“, apunta la biòloga.
