Segons Vicent Altava, tècnic de Recerca i Modelització del Meteocat, estem immersos “en un episodi de sequera de primera magnitud que va començar la primavera del 2021” i que en algunes comarques del litoral i prelitoral de Barcelona i Girona “és de nivell catastròfic“. Tot i així no es pot considerar la més forta que ha patit Catalunya des del segle XX, la més greu correspon a l’episodi del 2004 al 2008.
Factors que determinen la gravetat d’una sequera
Els factors a tenir en compte per calcular la gravetat d’un episodi de sequera són tres: l’extensió geogràfica dels dèficits hídrics, la intensitat i la durada. Partint d’aquestes dades, l’episodi del 2004-2008 va ser rècord en els tres factors, mentre que l’actual no ho és pel que fa a extensió, ja que no es dona en el conjunt de Catalunya.
Lliçons apreses del període de sequera anterior
Després de la sequera del 2004-2008, les administracions es van veure forçades a implementar mesures per evitar situacions com les d’aquell moment, en què l’aigua potable va arribar a Barcelona en vaixell.
Les plantes dessalinitzadores i les de tractament d’aigües són, segons Vicent Altava, una “molt bona eina” i un complement per reduir la dependència de l’aigua de pluja. 70 hm³ provenen d’aquestes infraestructures, però tot i així el gruix del subministrament depèn dels embassaments i dels cursos d’aigües superficials i subterrànies.
Dos episodis de sequera sense precedents
Els dos episodis de sequeres que hem viscut en el que va de segle no tenen precedent a tot el segle XX. I les previsions climàtiques apunten cap a un escenari gens optimista. Al desajust de pluges cal afegir-hi la gran quantitat d’aigua que s’evapora a causa de l’augment de la temperatura. Cada vegada tenim anys més càlids, cosa que fa que s’evapori més aigua, i les precipitacions són menors. Els experts avisen que el model actual de consum necessitarà aportacions extres perquè no tindrem prou aigua i s’hauran de canviar els hàbits de consum.
