Observar una ciutat com Barcelona a vista d’ocell permet veure’n la trama urbana que formen carrers i edificis, però si ens fixem en els edificis, en veurem els terrats. Generalment durs, pavimentats, i no sempre amb un ús domèstic, com ara, per estendre-hi la roba.
Moltes de les cobertes d’aquests edificis, que tenen usos exclusius per al manteniment d’aparells que estan instal·lats als terrats, estan pavimentades amb grava: opció barata i de poc manteniment.
Adeu a la grava
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha iniciat un estudi per trobar la fórmula sobre com naturalitzar les cobertes dels edificis de la manera més eficient, per substituir la grava pel verd i fer augmentar la biodiversitat de la ciutat.
De moment, és un projecte pilot anomenat Top Sec, adreçat a “trobar una solució econòmica, fàcil, de poc manteniment i que millori l’ecosistema urbà“, explica Cati Montserrat, cap de la secció d’Enginyeria Verda i Biodiversitat de l’AMB.
Segons Montserrat, la idea és fer-ho tot incorporant-hi un canvi de paradigma: “assumir que el verd es pot esgrogueir“, per la qual cosa parla de “naturalitzar i no pas enjardinar“. Així, la vegetació amb què s’estan fent les proves “és autòctona i adaptada a les precipitacions irregulars del Mediterrani”, concreta la cap de la secció d’Enginyeria Verda i Biodiversitat de l’AMB.
En aquest sentit, el projecte es basa a evitar al màxim l’ús del reg amb aigua de la xarxa, tot i no descartar-lo, i preveure que el verd d’una coberta es pot assecar a l’estiu “com passa a l’entorn natural”, conclou Montserrat.
Reciclar residus
Una de les potes sobre les quals se sustenta la prova que està fent l’AMB —té un pressupost de 4,6 milions finançat per la Unió Europea en un 80 %— és determinar com han de ser els substrats on creixen les plantes.
I la clau és el reciclatge de materials: dels residus de la construcció —àrids procedents de rajoles, totxanes o vidres— i també de la fracció orgànica urbana, transformada en carbó vegetal —és un capturador perfecte de CO2—.
Segons detalla el tècnic d’Espai Públic de l’AMB, Jordi Bardolet, en l’estudi estan fent proves amb diversos tipus de substrats per determinar “el grau de captació d’aigua de la pluja, el del drenatge i el de l’alliberament” durant la precipitació. Així, també es té en compte el pes que suma la coberta, i que és suportada per l’estructura de l’edifici.
Més verd, menys temperatura
La capacitat d’emmagatzematge d’humitat és un dels factors que determina la vegetació que pot haver-hi a la coberta, i el tipus de plantes també determinarà el grau d’evaporació i transpiració de la flora. Dos factors que, segons recalca l’enginyer d’edificació, Julià Coma, permeten “reduir la temperatura a l’interior d’un edifici i també a l’entorn“.
Es tracta d’un sistema que, en cas de ser replicat arreu de la ciutat, coberta a coberta, pot contribuir a disminuir l’efecte d’illa de calor urbana, a més de reduir les temperatures elevades dels edificis els mesos més càlids.
De moment, el projecte Top Sec està en una fase d’assaig en què s’estan obtenint dades. No serà fins d’aquí a uns mesos que es podran començar a dibuixar les primeres conclusions. Un temps en què s’aplicaran ja els primers quatre assajos reals a l’àmbit metropolità:
- un edifici d’oficines de Barcelona Regional, a la Zona Franca.
- a l’escola Alexandre Galí, a Cornellà de Llobregat.
- un edifici d’habitatges públic, a Viladecans
- la planta de tractament de residus Ecoparc, de Sant Adrià de Besòs.
