Els rucs van arribar a Collserola fa 4 anys per fer prevenció d’incendis. Van començar menjant el sotabosc de la finca de Can Domènech i ara, davant l’èxit de l’experiència, els han traslladat al terreny de Can Monmany, a Valldoreix. Aquesta, però, no és l’única novetat: el grup de voluntaris que cuiden els rucs des dels seus inicis ha passat de ser un grup qualsevol de WhatsApp a convertir-se en l’associació Pasturant Collserola, una entitat que espera poder fer augmentar el nombre de rucs a la serra, fins a la quarantena en un futur no gaire llunyà. Això sí, demanen també més implicació per part de totes les administracions.
Una entitat sorgida de la preocupació
Si no hi ha tant combustible per cremar, el bosc no podrà cremar tant. Aquesta és la gràcia de tenir nou rucs pasturant per la finca municipal de Can Monmany, a Valldoreix: Mengen herba, arbustos i fulles de les branques i, així, redueixen la biomassa. D’aquesta manera, en cas d’incendi forestal, no es propagaria tan ràpidament. Per als veïns de la zona, això no té preu. “Tots ho estem vivint aquests dies, no pares de veure incendis per tot arreu: aquí a Collserola de mitjana hi ha 40 conats d’incendi a l’any i la probabilitat que un d’aquests es faci gran no la podem imaginar. No ens podem quedar de braços creuats, hem de fer el que sigui”, explica Paul Domènech, pagès de la finca de Can Domènech, que ha impulsat la creació de l’associació juntament amb altres veïns de Collserola.
9 rucs es mengen el sotabosc de Can Monmany
“Amb una espurna de no-res ens n’anem tots a rodar”
Al principi eren una quinzena de voluntaris i ara ja en són 50 i visiten els rucs setmanalment. L’entitat es va crear oficialment aquest mes de maig i el seu objectiu és fer gestió forestal al màxim nombre d’hectàrees de Collserola. “Es verifica l’aigua que tenen, si estan bé. Qualsevol incidència la comuniquem al Paul, que pot fer tot un seguiment veterinari”, explica Nico Pirotte, també impulsor de l’associació i veí de Can Rectoret.
La Rosa Maria és veïna de la Floresta i fa poc que és voluntària de l’associació. Aquí ha trobat un gran passatemps amb sentit: “Els puc venir a veure, els dono pastanaga, els faig carícies. La iniciativa em sembla fantàstica perquè fem neteja del bosc, que és molt important aquí a Collserola perquè amb una espurna de no-res ens n’anem tots a rodar i, per altra banda, cuidem aquests animals“.
Un passatemps amb sentit
La combinació perfecta: desbrossadores + rucs
Tot i que es mostren satisfets amb el progrés fet fins ara, des de l’entitat demanen més implicació a les administracions per poder ampliar les hectàrees de bosc gestionades a Collserola. Recorden que, perquè els rucs hi puguin pasturar, primer cal que les brigades facin un desbrossament mecànic . “Si no hi ha un desbrossament mecànic previ amb treballadors, els rucs no poden entrar a menjar. Els rucs el que fan és mantenir el bosc quan s’ha desbrossat i això és el que necessitem: una col·laboració més extensa per part de l’administració“, reivindica Oriol Corominas, veí de la Floresta i membre de l’entitat, que encara recorda perfectament l’incendi que hi va haver a Collserola l’any 1994.
Els rucs, molt més barats
Dos terços del territori de Valldoreix (pertanyent al municipi de Sant Cugat) són bosc i per això des de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix estan ficats de ple en la prevenció d’incendis forestals i en volen ser un referent. La finca de Can Monmany, on pasturen els rucs ara, és de propietat municipal i també ha sigut pionera amb els crèdits climàtics, una gestió forestal que es fa amb capital privat i serveix per fer aclarides d’arbres i desbrossar el sotabosc de manera mecànica.
L’EMD de Valldoreix estan convençuts que la pastura amb rucs és la millor solució per mantenir a ratlla la vegetació una vegada s’ha fet el desbrossament mecànic: “Per nosaltres la pastura amb rucs és un avantatge, perquè el manteniment mecànic multiplica per 10 els costos de manteniment amb animals. Amb rucs paguem al voltant de 160 o 170 euros per hectàrea. Si haguéssim de pagar una brigada mecànica, les despeses serien 10 vegades més elevades, 1.000 euros i escaig”, explica Àlex Aguilar, vocal de medi ambient, emergència climàtica i agricultura de l’EMD de Valldoreix. “Per tant, com a administració és molt avantatjós, perquè ens permetrà fer un manteniment sostenible i, a més, la feina la fan molt millor“.
Un altre dels objectius de l’EMD de Valldoreix és recuperar i potenciar l’agricultura a la serra: “Hem anat abandonant tota la tasca agrícola, el bosc ha anat guanyant territori i al final les cases estan enganxades al bosc. Quan deixem la natura per si mateixa és el moment en què tenim un major risc que es produeixin els incendis, per tant, què necessitem? Necessitem gestionar el bosc”, argumenta Juanjo Cortés, president de l’Entitat Municipal Descentrelitzada de Valldoreix. “Hem de recuperar el mosaic agroforestal, que combina bosc i camps de conreu, que poden actuar com a tallafoc”, conclou.
